BCN 2049: tot el que és espanyol, prohibit

Ja és una tradició que TVE-1 ofereixi a José Mota un programa el 31 de desembre a la nit. I cada any em toca dir el mateix: Mota és un bon humorista, però el condiciona greument la plataforma que l'emet. L'oprimeix. El mordent es dilueix. Per exemple, va fer un esquetx sobre un judici. ¡Ah! Ens preguntàvem a casa quin cas judicial famós triaria. En tenia molts per escollir. El cas Nóos d'Urdangarín i la Infanta; el cas Bárcenas; el de Correa i elBigotes de la Gürtel; el de la Pujol's family; el de Millet del cas Palau; els discos durs del PP; l'Operació Taula de València... En efecte, el repertori és amplíssim. Mota va escollir, no obstant, el cas d'un trist atracador de bancs, una criatura sense pena ni glòria, un desconegut total.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Home, davant el panorama politicojudicial que vertebra Espanya, un atracador de bancs que recull xavalla és una cosa molt humil. Sense cap mena d'importància. Però segurament és l'únic que TVE li permet. Va estar millor, en canvi, l'esquetx futurista dedicat a Catalunya i situat l'any 2049. Resulta que en aquella data tot el que és espanyol aquí estarà prohibit. I el gran capo del mercat negre de productes made in Spain era Santiago Segura. ¡Ahh! Va aparèixer apostat per les cantonades de la Rambla de Barcelona, com un Makinavaja de l'estraperlo, oferint d'amagat gaspatxo andalús marca Bertín; cedés de Manolo Escobar, i fins i tot una autèntica figureta del Fary, arrencada del tauler de control d'un Seat 124 dels anys 70. Home, aquest cop ha sigut bo. Si el 2049 tindrem aquest panorama, suposo que també estaran prohibides, per estrangeres, totes les cadenes del telehipòdrom espanyol. ¡Ahh! Haurem de veure el Sálvame Deluxe en horaris clandestins des del refugi antiaeri de la plaça del Diamant. Serà tremend.

BUENAFUENTE VA VOLER MATAR UN CRÍTIC.- El 31 de desembre, al programa Late Motiv, Andreu Buenafuente va confessar un intent d'assassinat. Va explicar que anava en cotxe i en un pas de vianants va envestir un crític de tele. El va tocar. Però va frenar en l'últim moment. I va afegir: «El meu costat fosc em deia: ja que has començat, ¡acaba, home! ¡prem l'accelerador!». Va detallar que el crític de tele no el va reconèixer. Quina llàstima. Això li resta grandesa a l'intent. La mort del crític hauria sigut heroica sabent que el seu botxí era una estrelleta de la tele. SClB