La ràdio pública valenciana, 'À Punt'

Després de més de quatre anys de silenci forçat, la nova ràdio autonòmica valenciana tornarà a les ones avui dilluns. A les deu del matí, À Punt, així es diran els nous mitjans, arrencarà les seves emissions i obrirà el camí, que d’aquí uns dies seguirà la pàgina web i, d’aquí uns mesos, la televisió.

Es passarà així la negra pàgina de l’abrupte final de RTVV. El novembre del 2013, enmig de la crisi, el Govern del popular Alberto Fabra va decidir tancar els mitjans públics. Ho va fer arran d’un enorme revés judicial, ja que es va declarar nul l’ERO unilateral que havia impulsat, amb un deute que superava els 1.000 milions i amb la idea equivocada que altres governs autonòmics seguirien els seus passos.

L’anunci va donar pas a tres setmanes d’autogestió dels treballadors, que van mirar de treure’s de sobre una fama de manipulació que la cadena s’havia guanyat a pols. Blanc de les crítiques, Fabra va donar l’ordre de tancament el 28 de novembre del 2013 a la nit, però desenes de treballadors es van atrinxerar al centre de producció i van aconseguir emetre fins a les 12.19 hores de l’endemà. Les imatges de la policia obrint pas als liquidadors judicials –perquè tallessin l’electricitat i fonguessin a negre 24 anys d’història– va donar la volta al món.

La periodista Amàlia Garrigós va treballar a l’extinta Ràdio 9 des del principi fins al final, i també al plató epicentre de les 12 hores de resistència. Ara serà una de les veus de la nova ràdio amb Territori sonor, un programa musical. «Per un costat tinc un sentiment d’il·lusió, perquè a mi m’agrada molt la ràdio i me la van arrencar –explica a EL PERIÓDICO–. Però, per un altre, hi ha un sentiment agre. Res d’això hauria d’haver passat, no haurien d’haver tancat RTVV i no hauríem d’haver estat aquests quatre anys sense mitjans públics. I sobretot agre perquè molts s’han quedat pel camí», recorda.

Garrigós dona les seves claus perquè el servei públic quedi blindat. «El primer que no es pot repetir és que es malgasti diner públic. En l’època del PP es va crear un forat de 1.800 milions d’euros que no ha sigut investigat –recorda–. Després, en els continguts hi ha d’haver rigor i proximitat. Hem de tenir la consciència que som servidors públics, com un jutge, un professor o un metge, i hem de ser pròxims als nostres oients», recalca.

Magazín matrinal

A ella li arribarà el torn a la tarda, però la primera veu que se sentirà aquest dilluns serà la de Jèssica Crespo, que conduirà des de les 10.00 hores el magazín Al ras. «La sensació és de nervis –reconeix–. Sento que és una enorme responsabilitat i que hem d’estar a l’altura perquè molta gent té moltes esperances posades en aquest projecte. Encara que sempre es banalitza crec que aquest sí que és un moment històric», assenyala.

Notícies relacionades

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

Totes dues destaquen la importància que la ràdio tindrà en la promoció de la llengua pròpia i la vertebració de la comunitat. «Hem estat quatre anys vivint uns d’esquena als altres, sense parlar-nos ni escoltar-nos», comenta Crespo.

Al capdavant de tot hi haurà Empar Marco, excorresponsal de Televisió de Catalunya al País Valencià, que va ser elegida directora general en un concurs públic.