Pablo Rivero: "Als anys 90, el sexe no era tan tabú com ara"

Pablo Rivero, el Toni Alcántara de ‘Cuéntame cómo pasó’, ha debutat com a escriptor amb ‘Novolveré a tener miedo’ (editat per Suma de Letras), una intriga psicològica ambientat als anys 90 i protagonitzada per una família que poc té a veure amb la de la longeva sèrie de TVE-1. La novel·la, que ja va per la seva tercera edició, s’obre amb l’assassinat d’una família a mans d’un dels seus membres.

–¿Què es trobaran els lectors en aquesta novel·la? 

–A partir d’un fals fet real, és una radiografia dels comportaments, de les carències i de les tares que té una família en la qual succeeix un assassinat així. És un 'thriller' psicològic amb molt misteri i que retrata els anys 90, en què hi va haver crims que ens van marcar als que ens vam criar llavors.

–¡Que poc que té a veure aquesta família amb els Alcántara de 'Cuéntame'! 

–No tenen res a veure, aquí parlo d’una família desestructurada. En el llibre, quan el pare se’n va de casa, la gent reacciona d’una manera molt boja quan està al límit. També parla del determinisme i de com ens assemblem als nostres pares.

–¿Per què va escollir un tema tan tèrbol per a la seva primera obra? 

–A mi m’agrada molt el thriller, el terror, amb personatges ambigus i històries sense moralina. Per exemple, soc molt fan de Hitchock i de Psicosi. El llibre resumeix una mica els meus gustos.

–La por apareix constantment en aquest relat. ¿Aquests temors que explica són també els seus? 

–Per a mi era molt important no només crear una novel·la negra amb una trama sorprenent, sinó tenir uns personatges que arribessin. He investigat sobre les pors encara que, per descomptat, la meva vida no s’assembla en res al que explico en el llibre.

–¿Quina és la seva màxima por? 

–Té a veure amb les malalties, amb el fet de desaparèixer aviat, a dir adeu a gent del meu voltant...

–El sexe hi està molt present, i tractat des d’un punt de vista tèrbol... 

–Jo crec que, als anys 90, el sexe no era tan tabú com ara. Quan has d’escriure, l’aspecte eròtic té un paper fonamental en la relació de parella. No he intentat provocar per provocar. El sexe té una funció dramàtica en la història.

–El plantejament recorda el d’'A sang freda', de Truman Capote.

–Sí, és un homenatge en el punt de partida, encara que després me’n distancio bastant, perquè l’estructura no hi té res a veure, ni la trama. Va ser una història que em va captivar, com 'L’adversari', d’Emmanuel Carrère. ¡Per a mi ja era un èxit aconseguir en el lector un 2% de la fascinació que em va produir 'A sang freda'! El fet d’aconseguir que el que escric sembli un fet real, que molta gent ho busqui a Google, planteja una expectació, una curiositat, un morbo i una mica de voyeur per entrar en la història dels personatges.

–En el llibre hi ha referències a programes i telesèries de l’època: 'Twin Peaks', '¿Quién sabe dónde?', 'La máquina de la verdad', 'Lo que necesitas es amor', 'El programa de Ana'...

–Part de la cultura representativa d’aquells anys que jo recordava m’ha anat molt bé per explicar coses dels personatges. Es tracta d’una família que no parla entre si, en què tots tenen una doble vida i no es coneixen realment, però que s’asseuen davant del televisor a veure els programes de telerealitat, en què tothom explicava la seva vida. Els personatges segueixen, per exemple, '¿Quién sabe dónde?', sense saber que, en set dies, ells seran els protagonistes del programa.

                

 Toni se'n va a Londres

–¿El van marcar aquells programes? 

–Eren impactants, perquè era el moment en què començava aquesta mena de televisió. El que a mi m’impactava, que és el que he intentat transmetre en el llibre, és aquell clima de constants desaparicions, assassinats… La sensació que pot passar alguna cosa en qualsevol moment.

–¿Aquest era un projecte que tenia en ment des de feia molt temps? 

–¡Moltíssim! La primera idea del crim la vaig tenir el 1998 o 1999. El primer esborrany el vaig acabar el 2008 i, després, el vaig anar desenvolupant en les aturades de 'Cuéntame', fins que, el 2015, vaig presentar el manuscrit a l’editorial i hi vam començar a treballar més professionalment. De fet, aquest llibre va ser la causa que deixés la sèrie fa dues temporades per després tornar-hi. També tenia un projecte teatral. A la sèrie m’agrada estar al cent per cent, així que ho vaig plantejar com un parèntesi. Però no vaig arribar a estar ni una temporada fora.

–Durant la seva absència a 'Cuéntame' es va produir la polèmica pels 'papers de Panamà', i fins i tot es va parlar que la sèrie no continuaria o que la vendrien a Antena 3. ¿Com va viure aquells moments d’incertesa? 

–Vaig parlar amb Joaquim Oristrell, que és el cap del departament de guionistes, perquè jo havia de tornar una mica més tard, però vaig pensar: «¿I si aquesta temporada és l’última?». Així que m’hi vaig incorporar abans de temps, perquè em van venir més ganes de tornar a disfrutar de treballar a la sèrie.

–¿Pensa seguir escrivint?

–Sí, tinc un parell d’idees. Estic pensant amb quina començar.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

–Vostè ha estudiat periodisme i comunicació audiovisual. ¿Es planteja portar al cine No volveré a tener miedo? 

–¡M’encantaria! M’han dit que és un llibre molt cinematogràfic, així que seria fantàstic fer una pel·lícula o una minisèrie de set episodis amb cada un dels capítols del llibre.