Toni Garrido: "Gemma Nierga és una mestra a saber escoltar"

Toni Garrido (Felanitx, 1973) es posarà al capdavant del segon tram d’'Hoy por hoy', el magazín matinal de la SER, a partir del setembre. Davant seu té un difícil repte: substituir Gemma Nierga, a qui la cadena no renovarà el contracte quan aquest finalitzi el pròxim juliol. 

–¿Com se sent després que s’hagi anunciat la notícia?

–Avui és un dia feliç, la veritat. És un retorn a casa. Fa un temps que vaig sortir de la SER i veure que la vida et dona aquestes oportunitats és motiu d’alegria, sens dubte. Evidentment, tinc nervis i responsabilitat i, fins i tot, jo mateix estic expectant amb el que seré capaç de fer.

–No li va costar acceptar l’oferta…

–La veritat és que no, perquè a mi m’agrada més la ràdio que menjar amb els dits. Ens qüestionem com seran els mitjans i si veurem la tele en pantalles hologràfiques, però ningú es qüestiona que d’aquí 20 anys tu et seguiràs aixecant al matí i seguiràs engegant la ràdio a veure què diu la SER. I això passarà, sens dubte. En aquest viatge un se sent molt segur de poder aportar. He adquirit un altre tipus de coneixements els últims anys i és el moment de posar-los en valor.

–Vaja, que tenia el cuquet…

–Home, és que això enganxa. Tothom que ha provat la ràdio li dirà que és imbatible, que és el millor dels mitjans. Com a electrodomèstic, fa molt més fred gairebé que la nevera. La ràdio genera un tipus de relació… La gent creu que la relació és només amb l’oient, però la ràdio genera una relació entre qui la fa i el mateix mitjà. Jo tenia moltes ganes de tornar.

–¿A què es deu aquesta absència seva de cinc anys?

–No hem trobat el projecte ni l’oportunitat ni el moment. Quan es va acabar 'Asuntos propios' [RNE] fa uns anys, ens vam dedicar a entendre, a aprendre, a acostar-nos al mitjà des d’altres arestes. Hem après molt com relacionar-nos en aquest nou entorn i hem posat en marxa uns dels projectes més memorables que s’han fet en aquest país els últims anys, 'Un lugar llamado mundo' [Canal+], 'Yu, no te pierdas nada' [Los40] i 'Gamers' [MTV]. Espero posar ara aquest aprenentatge en valor.

–¿Què n’opina de l’acomiadament de Gemma Nierga? Vostè va passar per un trago similar a RNE. 

–Són processos naturals que formen part d’aquest mitjà. Com a oient, soc molt fan de la Gemma. Iñaki Gabilondo sempre diu que la ràdio no és tant saber preguntar com saber escoltar. Per mi, la Gemma és la que millor escolta en aquest país amb molta diferència, és una mestra en aquest terreny. I com a oient, tot el que hem après, conegut i disfrutat amb ella és impagable. Tota la meva admiració i tots els meus respectes.

–Sembla que això no ha sigut suficient per a la SER i, a partir del juliol, les ones la perdran…

–No sé si perdrem la Gemma: espero i desitjo que no. La ràdio és un element molt viu i per a ella, una de les persones amb més talent d’aquest país, segur que continua sent un element molt proper.

–¿Serà complicat substituir-la?

–És complicadíssim, lògicament, per molts i variats motius, i intentarem estar a l’altura.

–¿Ja ha parlat amb ella? 

–Encara no n’hem tingut l’oportunitat.

–¿I amb Pepa Bueno, l’altra part del binomi a 'Hoy por hoy'?

–Ens hem escrit missatges fa una estona, perquè està sent un dia molt intens. Si m’ho pregunta més tard, segurament la resposta serà una altra.

–¿Serà aquest un matrimoni perfecte?

–Espero que sí. Aquestes etapes només tenen sentit enteses com un procés de continu aprenentatge. És un privilegi poder compartir-lo amb la millor periodista d’aquest país.

–El Grupo Prisa està sent molt qüestionat durant els últims temps. ¿Creu sincerament que a vostè li donaran carta blanca?

–Sens dubte. Hem d’acostumar-nos a rebre la crítica, que és legítima, i aprendre’n. Per descomptat, la llibertat, la forma i el procés mateix que seguirem estarà ple de discussions, però seran en benefici de la ràdio i en la més absoluta i estricta de les llibertats, fonamentada en el criteri.

–¿Encara és aviat per conèixer què posarà en marxa, a partir del setembre, a 'Hoy por hoy'?

–Fa cinc anys que vaig apuntant en una llibreteta totes les coses que vull fer. Tinc temes d’aquí fins a l’any 2022 i podria parlar de coses diferents i fer seccions diferents cada dia…

–¿No em pot fer ni un espòiler? 

–¡No! Esperem captar bé la necessitat de l’oient. Serà un programa molt proper, rellevant, amb pes, amb humor, amb entreteniment, molt de cara a la vida real i a l’actualitat. Serà un exercici extraordinari. Espero profundament que sigui bo, no per a mi o per a la SER, sinó per a la mateixa ràdio. Això seria l’èxit segur.

–'Hoy por hoy' és líder de la ràdio matinal en el global d’Espanya. El més difícil encara...

–Amb diferència, i ho continuarà sent. La SER és líder en totes les franges, que ningú ho posi en dubte. I, per això, torno a insistir en el que li deia abans: una ràdio líder ha d’assumir les crítiques i ha d’assumir també el fet d’estar a l’ull de l’huracà constantment.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

–Si no hi ha canvis, la temporada que ve se les veurà, entre altres, amb Juan Ramón Lucas, company a RNE (ara a Onda Cero) quan vostè realitzava 'Asuntos propios' i ell, 'En días como hoy'. 

–És un gran amic i el repte encara és més complicat. És un privilegi competir amb els grans.