'El intermedio': una ruta de 1.300 quilòmetres a favor de la comunitat transsexual

«A 'El intermedio' fa més d’una dècada que combinem actualitat i humor. Però a vegades l’actualitat ens porta a anar un pas més enllà. Hi ha casos en què no ens podem limitar a explicar les notícies, sinó que també hem de prendre partit. Ens posicionem contra la injustícia, el totalitarisme i l’abús contra el feble».

Així va obrir dilluns passat el Gran Wyoming el seu programa de La Sexta mentre, al costat de Dani Mateo, tallava una simbòlica cinta multicolor per donar per inaugurada la setmana trans d’'El intermedio', en què el xou de Globomedia es proposava contraatacar la caravana transfòbica d’Hazte Oir.

¿El seu mètode? Un altre autobús, batejat en aquest cas com «del respecte» i «de la llibertat», amb un lema que ha buscat, com no podia ser d’una altra manera, el sarcasme que caracteritza Wyoming i els seus. «Això és un penis. Això és una vulva», es podia llegir al vehicle, amb uns dibuixos dels aparells reproductors femení i masculí. «¿I això què és?», deia sobre la foto de Wyoming. «La identitat de gènere no es tria. Que no la triïn d’altres per tu», finalitzava l’eslògan.

És la segona campanya

Carmen Aguilera, directora d’'El intermedio', confessa que tan bon punt van conèixer la campanya d’Hazte Oir van saber que l’havien de contestar. «És un tema que ens concerneix molt perquè estan estigmatitzant persones de qui ens sentim molt pròximes», explica, perquè fa dos anys ja havien abordat el cas de menors transsexuals. Tampoc és la primera vegada que 'El intermedio' promou una iniciativa d’aquesta mena. Ja ho van fer el 2011 amb la caravana de coloms, organitzada per contrarestar unes declaracions de l’alcalde de Badajoz en contra del col·lectiu gai.

Madrid, València, Barcelona i Saragossa han sigut les ciutats que han rebut aquesta setmana l’autobús d’'El intermedio'. En total, més de 1.300 quilòmetres recorreguts per un dels seus reporters, Gonzo, que, set dies després de llançar-se a la carretera, considera que el programa ha aconseguit el seu objectiu.

«La nostra intenció era donar a conèixer històries que ajudessin a entendre el dia a dia de les persones transsexuals, les seves dificultats, així com mostrar la diferència entre el que era viure la transsexualitat en una època com els anys 80 o 90, en què el rebuig era pràcticament total per part de la societat, a com es viu ara, en què el suport és molt més gran. I ho hem fet», explica.

El reporter ens ha mostrat casos com el de Martina Gual, una jove de 25 anys que, a València, va denunciar que, «amb tot el que s’ha avançat en normativa social, avui en dia un transsexual hagi de despullar-se per poder renovar-se el DNI». O el de Rüdiger, a Saragossa, un nano de 10 anys que recordava al costat de la seva mare que quan li posaven roba de nena «sentia ansietat» i se la intentava arrencar. «Tots sabíem que el col·lectiu trans és aquí, però el fet de posar-hi noms i cognoms humanitza el tema», considera Aguilera.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

«L’acollida a les diferents ciutats ha sigut magnífica. Ens enviaven missatges de Bilbao, Sevilla o les Canàries per veure quan ens passàvem per allà», afirma Gonzo, que també va ser rebut pels alcaldes de València, Joan Ribó; Barcelona, Ada Colau, i Saragossa, Pedro Santisteve.

Tant el reporter com la directora coincideixen que a Hazte Oir «els ha sortit el tret per la culata» ja que, com va ironitzar Wyoming en el programa: «Arsuaga [el president d’Hazte Oir] ha fet més per la visibilitat dels trans en una setmana que 'Priscilla, reina del desert'». «La gent ha entès molt bé quin dels dos missatges era el més defensable», afegeix Aguilera. Dos missatges que van quedar contraposats quan els dos vehicles van coincidir el 3 de març passat a la plaça de la Cibeles de Madrid.