Manu Regueiro: "El meu personatge és un home classista i masclista amb llums i ombres"

Manu Regueiro s’ha incorporat a la sèrie de TVE-1 'Acacias, 38' per donar vida a Arturo Valverde, un militar retirat fet a l’antiga que intenta protegir la seva única filla, Elvira, interpretada per Laura Rozalén. L’actor gallec explica aquí com ha sigut la seva entrada en la ficció. 

–Com es va gestar la seva entrada a 'Acacias, 38'?.

–Vaig fer una prova, els va encantar i aquí estic.

–¿Què li sembla el seu personatge?

–Arturo Valverde és un personatge molt interessant. I la família Valverde també, perquè és un triangle de pare, filla i majordom. És un coronel viudo retirat del gloriós Exèrcit espanyol com ell diu. És militar i està acostumat a la severitat i la rectitud. És un home molt tradicional, classista i molt masclista. Ell adora la seva única filla i considera que el millor que pot fer per ella és buscar-li un senyor de diners que sigui honrat. 

–¿I com és la seva filla?

–S’assembla molt a ell en el fet que té bastant caràcter, però són totalment oposats. El que per a ell és un capritx de nena malcriada, per a ella és una essència vital: casar-te amb qui et doni la gana.

–¿Veia la sèrie?

–No. M’he hagut de posar al dia per internet i llegint guions.

–I què és el que més li ha cridat l’atenció al veure-la?

–Jo he fet bastantes sèries i aquesta té coses diferents. El que és habitual en una ficció diària és posar dos personatges asseguts i parlar quatre pàgines perquè del que es tracta és de fer minuts i no gaire cars. A 'Acacias' hi ha escenes corals, falsos exteriors que donen molt joc i molts moviments de càmera.

–Aquesta és la part positiva. ¿I la negativa?

–Com passa en totes les sèries espanyoles diàries, es treballa a un ritme molt fort. Això més que un defecte, és una característica de la ficció espanyola. Aprofito per dir que la telenovel·la diària, que a vegades es desprestigia dient que és un gènere menor, és molt difícil de fer. Tot i això, es fa molt bé i dona lloc a productes molt vendibles.

–¿Quina és per a vostè la millor sèrie espanyola?

–M’encanta 'El Ministerio del Tiempo'. Em sembla una molt bona sèrie perquè és un idea diferent i innovadora amb un repartiment molt ben escollit. La direcció és molt bona i la sèrie és molt entretinguda. 'Hispania', en què jo vaig treballar, també em va semblar innovadora en l’aspecte de fer època, o superèpoca.

–¿Creu que les cadenes solen maltractar les sèries?

–Per poc que un s’esforcés a promocionar una sèrie i llançar-la el dia adequat sense contraprogramar, la cosa aniria millor. Crec que el pastís és molt gran i n’hi hauria d’haver per a tots. A tots els que ens dediquem a això ens beneficia que totes les sèries funcionin. La contraprogramació no beneficia la indústria. 

–¿Creu que a Espanya es mesuren bé les audiències?

 No. Jo una gran part de la ficció la veig per internet perquè estic treballant. O la veig gravada. I la presència de les sèries a les xarxes socials és una dada que també s’hauria de tenir en compte. 

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

¿Com va ser la seva experiència a 'El Faro, cruïlla de camins'? 

-Va ser una sèrie molt complicada de gravar pels ritmes, però vam fer una gran pinya entre l'equip tècnic i l'artístic i va sortir bé. És curiós perquè jo vaig fer dos personatges en la mateixa sèrie, ja que vaig interpretar dos germans bessons. Vaig començar sent Miguel, un psiquiatre tèrbol, i després va aparèixer el seu germà bessó Luis. Va ser una experiència molt bona. M'alegro molt que hagi tingut èxit a Catalunya. Ens va sorprendre bastant perquè s'emetia a les 7 de la tarda. A Galícia vam aguantar 510 capítols amb unes audiències impensables després de dinar per a la televisió gallega, que tenia un 2% i va passar amb nosaltres a un 12%.