'Sense ficció' descobreix la figura de Dorotea de Chipotea

Amb la pregunta «¿Sap qui és Dorotea de Chopitea?», comença el documental que dimarts estrena Sense ficció (TV-3, 23.00 hores). I la resposta de la majoria de les persones interrogades al carrer és negativa, gairebé d’incredulitat davant un nom tan sonor. Amb la intenció de donar a conèixer la figura d’aquesta aristòcrata nascuda a Xile que va contribuir al benestar dels desafavorits a la convulsa Barcelona del segle XIX es va gestar precisament Dorotea de Chopitea, la senyora de Barcelona, una producció de Media 3.14 (grup Mediapro) que ha comptat amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa.

El treball explica la biografia d’aquesta «dona avançada al seu temps, que va fer una tasca excepcional», segons va definir en la presentació Agnès Marquès, que a l’audiovisual visita els llocs que va recórrer la màxima impulsora de l’obra social a la segona meitat del segle XIX  i entrevista periodistes, historiadors i religiosos, que dibuixen traços de la seva vida. La seva tasca es va dur a terme al mateix temps que el nou urbanisme de la ciutat, que creixia a l’Eixample, més enllà de les muralles.

FIGURA DESCONEGUDA

L’origen del treball de Jordi Dorca, amb guió de Jaume Grau i producció de Joan Úbeda, està a «donar a conèixer i reivindicar-ne la figura», segons va explicar Borja García-Nieto, descendent de la benefactora (una altra d’ells és Núria de Gispert) i president de la Societat Bicentenari Dorotea de Chopitea, creada amb motiu del bicentenari del seu naixement. «Era un personatge d’una gran humilitat i per això no hi havia records seus. El documental ho serà», va afegir. 

Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària la Caixa, la va definir com una dona «amb sensibilitat social» que va portar a terme «una obra social extraordinària». Joan Úbeda, per la seva part, va confessar que tenien els seus dubtes sobre un documental al voltant d’una dona desconeguda i un període no tan tractat com altres. «Però aviat vam veure que si oferíem la història de Dorotea inserida amb la de Barcelona tindríem una peça que interessaria el teleespectador».

UN GRAN LLEGAT

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Una de les dificultats més grans va ser l’absència d’imatges en moviment. «D’ella només hi havia dos quadros i una foto», va dir Úbeda. Un obstacle que van salvar amb imatges i infografies animades i filmacions de la Barcelona actual, on Agnès Marquès conversa amb els periodistes Enric Calpena i Lluís Permanyer; els historiadors Dani Cortijo, Mercè Tatjer i l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, entre altres.

Dorotea de Chopitea va arribar a Barcelona el 1819, als tres anys, i es va casar als 16 amb un ric empresari, Josep Maria Serra, que després seria el fundador del Banc de Barcelona i de La Maquinista Terrestre i Marítima. Moguda per la seva profunda fe catòlica, va crear una extensa xarxa de suport als més desafavorits a causa de la revolució industrial que experimentava la ciutat, creant sales d’asil (les primeres guarderies) per a les dones treballadores i tallers professionals per ensenyar un ofici als joves. La coneguda com a mare dels pobres, va tenir una visió moderna de la beneficència, ja que en comptes de donar almoina als desafavorits creava eines perquè es guanyessin la vida. Infraestructures en les quals va invertir tota la seva gran fortuna. A Barcelona hi va deixar un llegat de 5 temples, 15 escoles, 4 hospitals (Sant Joan de Déu, Sagrat Cor, Sant Rafael i el de Nens) i 7 residències.