ENTREVISTA A 'SALVADOS'

James Rhodes: "A tot el món hi ha nens que pateixen violacions. Se n'ha de parlar"

"Quan un home de 45 anys, alt i gran et folla fins a trencar-te l'esquena, la paraula abús es queda curta", diu el pianista

 

  / ATRESMEDIA

1
Es llegeix en minuts

James Rhodes explica que el piano el va salvar del suïcidi. El músic britànic -autor del llibre d'èxit 'Instrumental. Memòries de música, medicina i bogeria'- ha explicat a Jordi Évole a 'Salvados' com es va truncar la seva infància quan el seu professor de boxa va començar a abusar d'ell a l'escola.

"A tot el món hi ha nens que pateixen violacions. Hem de parlar-ne, si no, seguirà passant", assegura l'artista. Durant molt temps ell va guardar silenci, per por. Ara explica el que li va passar per evitar que els passi a altres persones. 

Les violacions es van succeir de forma regular durant cinc anys. “Quan un home de 45 anys, alt i gran et folla fins a trencar-te l'esquena la paraula abús es queda curta”, diu Rhodes. “El pitjor ve després. Quan estàs amb ell i més gent has de somriure i actuar com si tot fos normal”, afegeix. 

 "Els pedòfils sempre diuen que si parles de les violacions, no et pots imaginar els problemes que tindràs", i un nen de 6 anys "s'ho acaba creient". Ell finalment va anar a la policia, on van gravar la seva declaració durant més de quatre hores. "Al Regne Unit no prescriuen aquest tipus de delictes, a Espanya sí. Això és horrible. S'ha de canviar". 

QUAN EL TEMPS NO CURA 

Notícies relacionades

Després dels abusos, van arribar les conseqüències per a Rhodes: desequilibri personal, tics i una tendència a l'autodestrucció. Per Rhodes, "és una fotuda mentida que el temps curi totes les ferides". El pianista ha estat ingressat en hospitals psiquiàtrics, ha sigut addicte a l'alcohol i a altres drogues i va intentar suïcidar-se. No obstant, sempre que la seva vida es convertia en un infern, la música clàssica aconseguia rescatar-lo. 

El músic explica com un dia va escoltar una peça de Bach i va descobrir una cosa que “literalment" li havia salvat la vida. I no tan sols la música clàssica li va servir de refugi davant els abusos, sinó que es va acabar convertint en una vocació que ha seguit fins a convertir-se en el reconegut pianista que és avui.