Vanesa Romero: "A 'La que se avecina' ja tinc ganes que m'aparellin"

Després d’uns mesos amb reposicions, Tele 5 estrena avui (22.30 hores) nous capítols de la novena temporada de la seva sèrie estrella, La que se avecina, mentre ja està en marxa el rodatge de la desena. Vanesa Romero (Alacant, 1978) torna a ficar-se en la pell de la Raquel, potser la inquilina més assenyada de l’esbojarrada comunitat de veïns de Mirador de Montepinar.

–¿Què ofereix la vida a la Raquel?

–No ens deixen avançar gaire, però al final de la temporada crec que la gent podrà disfrutar i divertir-se molt amb el meu personatge. En els últims tres capítols a la Raquel li passen moltes coses i agafa una miqueta més de força.

–¿Vol veure-la ja aparellada?

–¡Sí! La pobra està patint sempre perquè no troba la persona ideal. Hi ha un moment en aquesta temporada en què crec que s’hi ha resignat, es pensa que no existeix aquell amor que ella busca i està cansada de lluitar contra això. Però al final de la temporada hi haurà moviment.

–¿Hi tindrà res a veure Diego (Jesús Olmedo)?

–¡No puc avançar res!

–Fa nou temporades que interpreta la Raquel. ¿No s’ha cansat de fer el personatge durant tant de temps?

–Al contrari, sóc afortunada de treballar en una sèrie d’èxit, en una de les millors ficcions que hi ha ara mateix, fent riure la gent. I gràcies a la Raquel m’arriben altres papers, perquè tinc la sort de poder equilibrar la tele amb el teatre. Tal com està la televisió, no deixa de ser una cosa increïble que continuem fent capítols, i que et parin pel carrer amb tant de carinyo. Hi ha un fenomen fan molt gran al voltant de la sèrie.

–¿Quin és el secret de l’èxit?

–És complicat... Però el que és fonamental és que tenim un text molt bo, que té agafat el ritme de la comèdia des del primer moment. També són molt importants la nostra bona direcció i l’elenc d’actors. Al final, hi ha molts ingredients que han fet que el que es cuina aquí sigui un producte molt bo. I nosaltres, quan treballem, ens ho passem molt bé i crec que això també es transmet.

–Al final de temporada se’n va Cristina Castaño, que encarna la neuròtica Judith. ¿La Raquel la trobarà a faltar?

–No és que la Raquel no l’acabi enyorant, ja es veurà com afecta això el grup de noies. La sèrie ha continuat quan se n’han anat altres personatges i tampoc no s’hi posa un èmfasi especial. Les persones prenen decisions perquè pensen que és el millor i és molt respectable que  la Cristina es vulgui enfocar en altres projectes i li anirà superbé.

–¿S’imagina vivint en una comunitat de veïns com la de Mirador de Montepinar?

–Seria divertit però, a la vegada, m’acollonaria. Sóc un terratrèmol en el meu dia a dia i, després, a casa necessito pau i tranquil·litat. Viure en una comunitat així em trastornaria una mica.

 

–¿Ha viscut l’experiència de compartir pis, com fa la Raquel?

–Fa molts anys, quan vaig arribar a Madrid. Però jo sóc fàcil a l’hora de la convivència.

–La que se avecina ha anat recuperant actors d’'Aquí no hay quien viva': Fernando Tejero, María Adánez, Luis Merlo, Loles León... ¿Què els donen perquè tornin?

–No ho sé. La que se avecina crec que et toca a nivell professional i també personal. És una gran família i, encara que t’entrin ganes de fer altres coses, al final hi tornes perquè t’hi sents molt a gust. Com a actriu, és difícil trobar papers que et donin tant, que s’ajustin a la teva mida i, a més a més, que sigui en una sèrie d’èxit com aquesta.

–¿Té res de la Raquel?

–Depèn, perquè el personatge va evolucionant a mesura que van passant les temporades. Ara mateix, això que ella no cregui en l’amor no va amb mi. En el que ens assemblem és que ella sempre està intentant mediar entre els uns i els altres i a mi, com a ella, tampoc m’agraden els conflictes.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

–¿Què pensa del fet que Tele 5 tallés l’emissió de la novena temporada a començament de juny i que no estreni capítols fins ara?

–La cadena és la que mana. Ells creuen que això és el millor per a tots i ho acceptem.