Anna Simon: "Sóc responsable i sé què puc fer i què no puc fer"

Anna Simon (Mollet del Vallès, 1982) ha irromput amb força com a presentadora de Zapeando, l’espai de La Sexta en què substitueix des de dilluns Frank Blanco mentre el titular de la plaça està de vacances.

–¿Què tal es va sentir el dia de la seva estrena?

–Molt bé, perquè fa molt temps que estic a Zapeando i els companys són ja amics. Però sí que és cert que el primer dia va ser molt estrany perquè estava acostumada a estar de col·laboradora fent el pallasso. I que sigui Frank el que m’hagi de frenar. Ara he de ser jo una mica Frank i posar aquesta nota de serietat. Això es va agafant amb el temps. El segon dia m’hi vaig trobar molt més còmoda.

–Tot just començar el programa, va deixar una frase per a la posteritat quan va dir allò que «és un immens honor... o un marró que t’hi cagues». ¿Tanta por tenia?

–No, por no és la paraula. Però és veritat que és una responsabilitat portar les regnes del programa. Encara que jo crec que l’èxit o el fracàs d’un espai tampoc radica només en el presentador.

–¿Té un significat especial haver debutat el dia de Santiago y cierra España?

–Bé, sí. Era un dia festiu en molts llocs  d’Espanya i va estar bé estrenar-se en aquell moment. Però el segon dia va ser el meu sant, de manera que anem de celebració en celebració.

–Si fos Frank Blanco, ¿la preocuparia tenir Anna Simon al seu lloc?

–[Riu] Això se li hauria de  preguntar a ell. Abans que se n’anés de vacances em va dir que estigués tranquil·la perquè ho faria molt bé. I que sobretot ho disfrutés. Crec que Frank confia en mi, ens tenim molt afecte. Si no m’haguessin vist capaç de fer-ho suposo que no m’ho haurien proposat. Tenim aquella conya de dir ¿què  farà aquesta amb el programa, perquè està boja?..., però sóc responsable i sé què puc fer i què no puc fer.

–¿Li ha perdonat ja a Miki Nadal el flist-flast del primer dia recordant-li el poc temps que va durar el seu programa La jaula a Antena 3?

–Sempre estem de conya, picant-nos l’un a l’altre. Ell em parla de La jaula i jo li parlo de Taxi, que va ser un programa curtet que va presentar. Ens fem la guitza, però sempre des del bon rotllo i el carinyo.

–Parlant dels seus programes efímers, com La jaula i Por arte de magia, ¿com porta aquestes gerres d’aigua freda que tira de tant en tant la seva professió?

–És obvi que sap greu perquè tu has posat molta il·lusió i esforç en un programa i al final s’ensorra. No sé quina és la clau perquè un programa triomfi o fracassi. Si la tingués seria milionària. Però t’ho prens amb filosofia: si no ha acabat de consolidar-se entre l’audiència, doncs ja sortirà una altra cosa. Tampoc cal enfonsar-se.

–¿És cert que vostè va començar a Teletaxi TV perquè és una dona de bandera?

–[Riu] No. La veritat és que va ser casualitat. Vaig acabar la carrera i vaig enviar currículums a tot arreu. Vaig anar a Ràdio Teletaxi i em van dir que no necessitaven a ningú, però que provés a la tele perquè estaven preparant un nou programa. Hi vaig deixar el currículum i em van trucar per fer aquell espai diari de música en què la gent em demanava videoclips.

–El seu amic Florentino Fernández no té programa. ¿Pensa enxufar-lo ara que li va tan bé?

–[Riu] Tant de bo tingués el poder d’enxufar algú. Però Flo no necessita enxufe, perquè ha demostrat el seu talent. Ell ara està de vacances, s’ho està passant com Déu i no està gens preocupat per no tenir un programa.

–¿No la tempta fer d’actriu?

–M’atreveixo amb papers petitets, amb cameos, perquè crec que la professió d’actor és complicadíssima. Tenir un paper principal en una pel·lícula em faria por perquè no estic preparada.

–¿Què se sent havent sigut la segona dona a arribar a un milió de seguidors a Twitter?

–Molta alegria i agraïment a la gent.

Notícies relacionades

El ball de Paloma i Risto

Així seran els nous platós del Telenotícies: adéu al croma i càmeres 360 graus

–¿A què atribueix que la segueixi tanta gent?

–No ho sé. Dani, Flo i jo ens vam fer un Twitter. A partir d’aquí, he anat creixent fins a tenir gairebé dos milions de seguidors.