La nit barcelonina perd Julià Peiró

El conegut periodista i escriptor Julià Peiró (Ripoll, 1938), pioner del diari EL PERIÓDICO i ben conegut gràcies als seus programes i aparicions a TV-3, ha mort aquest divendres després d'una greu malaltia que arrossegava des de feia alguns anys. Actualment presentava l'espai ‘Viure cada dia’ al Punt Avui TV.

Peiró va ser membre fundador d'aquest diari, amb una columna que es va titular ‘Larga es la noche’, publicada amb el primer número d'EL PERIÓDICO, el 26 d'octubre de 1978. La seva ploma era inconfusible. Un estil que, després de vuit anys a la premsa escrita, va traslladar a la petita pantalla quan va fitxar per la tele autonòmica catalana.

Si abans ho feia amb una inseparable càmera de fotos, quan va passar a la tele, no hi havia festa del famoseig català a la qual Peiró no assistís, sempre acompanyat d'una càmera de televisió, amb unes breus però sucoses cròniques que després s'emetien als Telenotícies.

Un dels seus programes, ‘La casa dels famosos’, seria model d'espais posteriors, com ‘El convidat’ d'Albert Om i el més recent de Bertín Osborne ‘Mi casa es la tuya’ (nou títol d'‘En la tuya’ o en la mía'). L'estil pròxim i amistós de les entrevistes de Peiró era únic. Personatges com Xavier Cugat, Sara Montiel, Bárbara Rey i molts altres es van asseure davant del popular periodista.

Notícies relacionades

Els comerços més emblemàtics de Sants-Montjuïc, en un llibre

«Sant Gervasi va tenir grans locals de la nit barcelonina»

Fruit de la seva experiència són una infinitat de llibres, entre els quals destaquen ‘Anys de pit i cuixa (la crònica golfa de la transició)’. Aquest vídeo correspon a la presentació d'un d'ells, 'Redescobrint comerços i comerciants dels barris de Sants-Montjuïc'. Entre els seus últims treballs destaca la biografia novel·lada de la senyora Rius, la famosa 'madame' de Barcelona.

Gabriel Jaraba, actual professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i company seu de primera hora a EL PERIÓDICO i després, també a TV-3, comentava els següent: "El vaig conèixer molt abans de coincidir al diari i a TV-3, a mitjans dels anys 60, en els ambients de la cançó i la música, quan encara no escrivia reportatges i entrevistes però ja era un dels millors fotògrafs del sector. Era un magnífic company i boníssima persona, que darrere d'una aparent frivolitat amagava una alegria de viure exemplar i una manera de comportar-se amb les persones afable i elegant. Mai l'oblidaré".