Josh McDermitt: "Tots els que arribem a 'The walking dead' venim a morir"

Encara que en els seus inicis es va decantar pels papers còmics, Josh McDermitt (Phoenix, EUA, 1978) va donar un gir complet a la seva carrera artística quan l’octubre del 2013 va ser contractat pels productors de 'The walking dead' per interpretar Eugene Porter en la quarta temporada de la sèrie. I el canvi no li va anar gens malament, ja que en lloc de ser devorat pels zombis a la primera cantonada el seu personatge ha anat guanyant presència fins a aconseguir ser un dels protagonistes principals en la cinquena temporada, que actualment està emetent la cadena de pagament Fox.

–¿Aquesta temporada és tan violenta com es diu?

–És una violència que la sèrie s’ha guanyat, justificada. El que no fem és dir: «¡Ah, doncs ara tallem-li el cap a aquest tio!». Ho farem quan estigui justificat per la història. També és important perquè s’ha d’ensenyar la naturalesa d’aquest món en què viuen, que és perillós, gens segur. I ara sabem que, fins i tot protegits per una paret, no és segur perquè és un món més gran del que pensàvem i hi ha més dolents dels que crèiem.

–Vostè ha superat la barrera del capítol 35, que és quan solen matar els personatges de 'The walking dead'. ¿Tem per la seva vida a la sèrie?

–Crec que tinc sort de durar tant. A vegades, em fa l’efecte que just acabo de començar, però, és clar, després penso que molts dels personatges que han matat també devien sentir el mateix. Mai saps quan moriràs, però no pots centrar-te en això perquè saps que tots els que hem arribat  a aquesta sèrie venim a morir. No volem que això ens distregui del que és viure aquesta experiència, que és estupenda. No volem perdre les energies pensant si el nostre personatge morirà o no.

–¿El preocupa que la seva mort dins de la sèrie resulti decebedor?

–He de confessar que des que em van fer l’encàrrec jo sabia que el personatge d’Eugene estava mentint sobre el fet que tenia la curació. Pensava que, en el moment que es descobrís aquesta mentida, començaria el compte enrere en el rellotge fins que toqués morir-me. A vegades et fixes en els còmics, però com que a la sèrie li agrada desviar-se’n... mai pots comptar que passi el mateix que en les historietes gràfiques. Quan es va destapar la mentida, vaig començar a pensar que moriria aviat, però em vaig adonar que no podia pensar constantment en la mort, perquè et desvia dels pensaments que has de tenir. És un treball genial. Jo era fan de la sèrie abans d’entrar-hi. Per això vull centrar-me en l’experiència que estic tenint i en les amistats que he fet, en lloc de pensar quan moriré. És veritat que tots volem una mort espectacular i memorable. Sobretot memorable, no tant la mort, sinó el personatge. Que passi el que passi, sigui memorable.

–Si els personatges poguessin tornar al passat, ¿què canviaria?

–Crec que la resposta en el cas d’Eugene hauria sigut diferent fa unes setmanes que ara. Actualment és un home canviat, que s’adona que té la possibilitat de fer coses, encara que no sabem si realment pot. Però ell almenys té aquesta confiança. Crec que no es penedeix d’haver dit que tenia la cura. Sí que es penedeix que hagi mort tanta gent arran d’això. Si tornés enrere, mentiria de totes maneres sobre tenir el remei o no. El que faria seria trobar una manera de fer-ho sense que morís tanta gent. Això mai ha format part del seu pla. Quan va dir la mentida va ser per salvar una altra persona. No sabia què fer i tenia por, però mai va saber que  tindria un cost tan alt en vides.

–¿Com defineix el seu personatge i la seva evolució?

–Penso que quan coneixes aquest home t’adones que té por, que fins a un cert punt és un covard. És un home que no té cap capacitat de supervivència, però que és molt intel·ligent. Al llarg de la sèrie guanya una confiança que no tenia i comença a aprendre a saber ocupar-se de si mateix. Comença a poder contribuir a la resta del grup d’una manera física. Crec que ha trigat una mica. Segueix tenint por, però és lògic que en tingui pel món on  viu. Ha canviat i s’ha tornat un home amb molta més confiança.

Notícies relacionades

Netflix busca recuperar prestigi amb ‘El caso Asunta’

Manifest contra el que està malament

–¿Havia llegit els còmics abans?

–No. De fet, quan va sortir la sèrie, la veia i no sabia que estava basada en un còmic. Quan me’n vaig assabentar, vaig seguir sense llegir-los, fins després de fer la primera prova per entrar a la sèrie. I em van encantar. Trobo que són molt diferents de la sèrie, cosa que m’agrada, perquè amb la sèrie fas coses que amb el còmic no pots i viceversa. Els he disfrutat moltíssim. Crec que ara estic uns 15 números endarrerit, no estic al dia. Però sí que els conec, entre altres coses perquè ho considero important pels fans, que sempre volen saber què passarà.