25 maig 2020

Anar al contingut

CONCURSANT DE RÈCORD

Marcel Arias: "Juro que a 'El gran dictat' no he fallat mai expressament"

El biotecnòleg barceloní, de 27 anys, s'ha endut el pot més alt del programa de TV-3, gairebé 100.000 euros

OLGA LERÍN / BARCELONA

El concursant Marcel Arias, en una imatge d’’El gran dictat’ de TV-3.

El concursant Marcel Arias, en una imatge d’’El gran dictat’ de TV-3. / TVC

Marcel Arias ha entrat aquest dimecres en la llegenda d''El gran dictat', el concurs de TV-3 que ha entregat el pot més alt de la història en els sis anys que fa que és en antena. Aquest biotecnòleg barceloní de 27 anys s'ha endut el famós porquet del programa, amb 45.500 euros, que, sumats a la quantitat que ja tenia acumulada, fan un total de 98.070 euros. El noi s'ho ha pres amb una tranquil·litat sorprenent.

--¿Ha passat molts nervis al llarg d'aquests cinc mesos?
--Sí, de manera fluctuant. Vaig començar amb força nervis, després et relaxes i quan vas veient que falles, que no ganes el pot i que hi ha gent que te'l pot prendre, et tornen els nervis una altra vegada.

--¿Estava segur de les seves possibilitats?
--No, perquè pots tenir un mal dia o enfrontar-te a algú molt bo. Patia bastant, però no em definiria com un patidor.

--La gent ja el deu parar pel carrer...
--Són molt amables, sobretot els nens i els avis. Es nota que la franja de teleespectadors del programa cobreix aquestes edats de sobres. Em saluden molt i m'han animat a veure si guanyava el pot d'una vegada.

--¿Ja ha pensat què farà amb aquests gairebé 100.000 euros de premi?
--Estar molt tranquil, perquè estic fent el doctorat amb una beca del ministeri. Em queden dos anys i la idea és acabar-la. Mentrestant, faré algun viatge per les vacances. Vull agafar el Transsiberià i poca cosa més. La veritat és que no he tingut temps d'assimilar-ho encara.

--¿En algun moment li ha passat pel cap fer un gir total a la seva vida?
--No, no cal perdre els papers. Estic content on sóc. L'únic que, a partir d'ara, viuré més tranquil.

--El preu que ha pagat ha sigut un rínxol dels cabells, però podria haver sigut pitjor pel risc de perdre tota la cua...
--És cert. Va ser una dura negociació de la qual he sortit guanyant (riu). Sense cap dubte, ha valgut la pena.

--Hi ha hagut persones que l'han acusat de fallar respostes expressament com a estratègia.
--Sí, he rebut aquesta crítica. M'agradaria convidar aquestes persones a participar en el programa i comprovar que fallar deliberadament és un risc massa elevat. No surt a compte. No he fallat mai expressament. Ho dic amb la mà sobre la Bíblia i el que calgui.

--Sorprèn la combinació: un científic que és un crac del vocabulari.
--A casa sóc l''especial', perquè tant els meus pares com les meves germanes són gent de lletres. Jo vaig sortir desviat i me'n vaig anar cap a les ciències. Però a casa les lletres estan molt presents. La meva germana i el meu pare són traductors. He tingut sempre aquest 'input' d'inquietud per les lletres. Sempre m'ha agradat estudiar anglès, alemany... I els meus pares ens han fomentat la lectura d'autors de tot el món. És un tema de curiositat i interès general, no de passió per la filologia en concret.

--Amb el català ho ha tingut més fàcil, perquè l'ha pogut estudiar des de petit.
--Sí, és un avantatge, però a casa la llengua materna és el castellà. Els meus pares són de Castella, però jo sempre he tingut molt clar que ser bilingüe és un avantatge brutal i he procurat tenir el màxim nivell possible en les dues llengües.

--¿Què és més fàcil, combatre un virus o lletrejar paraules?
--Els virus són bastant desafiadors. Són complicats. Amb les paraules pots tenir sort. I en la investigació també, però aquí la sort te l'has de treballar més.

--¿Recorda alguna paraula especialment complicada?
--Els minerals. N'hi podria dir alguna, però no és el meu àmbit. Jo sóc biotecnòleg i els minerals són per a un geòleg. No els he estudiat mai i m'agafaven desprevingut. També les paraules de membres de diferents ètnies del món i les plantes, que han sigut el meu gran enemic a 'El gran dictat'.

--¿Algun vocable que no oblidarà mai?
--Un que em va privar del pot per una lletra, 'Rapakivi' [un granit]. Acumulava molts programes i pensava que aquell seria el definitiu, però em va sortir aquesta paraula i la vaig cagar. Vaig tenir una petita crisi, perquè ho havia tingut molt a prop.

--¿I també recordarà l'últim escull, la paraula 'Kagú'?
--Sí, segur, em penjaré un pòster d'un kagú [un ocell de Nova Caledònia] a l'habitació. Ho tinc claríssim.

--¿Quin ha sigut més difícil de lletrejar?
--Em vaig entrebancar molt amb 'flegmó', però quan la vaig dir em va venir l'eufòria, perquè havia patit molt.

--¿Participarà en algun altre concurs?
--M'hi han animat, però no ho tinc clar. 'El gran dictat' era una combinació que m'ha anat bé, però en altres programes no m'aniria tan bé. No m'ho he plantejat seriosament.

--¿Quina és aquesta combinació que li ha funcionat tan bé?
--Les primeres proves són d'agilitat mental, que a mi em solen anar bé. Amb les paraules difícils que vénen d'altres idiomes hi tinc una certa facilitat pel fet d'haver llegit en aquestes llengües o tenir-ne petits coneixements. Això em fa tenir més encert.

--¿Li han tocat moltes paraules científiques?
--Sí, moltes.

--¿Així doncs, ha jugat amb avantatge?
--Sí. Sempre he dit que ser científic és un avantatge en aquest programa. Ho crec sincerament, no pel pot, sinó perquè la ràtio de paraules científiques és bastant alta. Els morfemes d'aquestes paraules són força estàndard, vénen del llatí o del grec, i si has fet determinades carreres les pots traduir fàcilment.

--S'ha endut el famós porquet. ¿No deu pas ser vegetarià?
--No, sóc omnívor. ¡Me l'he menjat sencer! (riu).