Lorenzo Milá troba a faltar la TVE de l'era Zapatero

El corresponsal de TVE a Roma, Lorenzo Milá, ha declarat que durant l'etapa de govern de José Luis Rodríguez Zapatero "es va treballar a TVE amb criteris molt més professionals que en altres etapes", i va ser "l'inici d'un camí que havia d'haver continuat". En una entrevista al portal Jot Down, recollida per Servimedia, l'expresentador del 'Telediario' de TVE-1 assegura que Zapatero "va fer bé" la gestió de la televisió pública, però després va arribar un canvi de Govern i amb ell una nova legislació sobre RTVE amb què no està d'acord.

"Ho vaig sentir molt, moltíssim, no esperava que fessin això", afirma."I les conseqüències de tot el que ha vingut després. Si tu canvies la llei i s'abandona el consens i el president de la corporació passa a ser nomenat directament, lògicament recuperes les temptacions de tornar-hi a posar les persones que t'interessen a tu i exclusivament a tu. I d'aquí cap avall. Llavors és una pena, jo ho lamento molt, però com a ciutadà també. Em sembla que és un retrocés en un camí que s'havia començat a fer i que era imperfecte, i que s'havia de seguir caminant, perquè crec que la societat espanyola mereix mitjans públics de qualitat, començant per la independència periodística. De qualitat, no d'una altra cosa. Per a una altra cosa hi ha els partits polítics".

Sobre el malestar que hi pot haver actualment a la plantilla de TVE, afirma que al capdavant de la televisió estatal ara "hi ha un equip de govern que considera que hi ha altres objectius que estan per sobre del malestar i que el fi justifica els mitjans, i que probablement comprenen el malestar que es pot produir, probablement entenen les resistències de dins de l'empresa". "Ho hauríem de preguntar a ells, però probablement tenen uns objectius que justifiquen aquest tipus de decisions".

Per Milá, a Espanya es "maltracten" els mitjans públics. Per un costat, existeixen dues xarxes de televisió pública simultànies, nacional i autonòmica,"que és molt estranya per a un país de la nostra mida". I per un altre, afegeix, "tenim encara aquesta inèrcia que els governs segueixen considerant que com que paguen la televisió pública poden manar sobre ella, i això és una profunda tristesa. Visc això amb gran tristesa. A la nostra empresa i a les públiques autonòmiques. Amb gran tristesa, perquè en el fons és el reflex de la democràcia adolescent que tenim encara. Si la BBC és un reflex de la societat britànica, les nostres públiques són un reflex de la nostra societat. Encara estem amb aquestes inèrcies troglodítiques que controlant els mitjans públics guanyarem eleccions. I et lo dic com a professional d'una tele pública, però també com a ciutadà espanyol".

De l'etapa de la TVE de Zapatero, la recorda com un projecte "en què ens vam ficar  molta gent perquè ens va semblar que era de veritat, i al final era de veritat"."Potser era una aposta exclusivament de Zapatero, potser al partit li semblava fatal aquesta idea de distanciar-se de la televisió pública i potser només era ell qui defensava aquesta idea. Però el fet és que es va produir una llei. El fet és que durant vuit anys es va treballar a la Televisió Espanyola amb criteris molt més professionals que en una altra etapes". "¿Era perfecte? No. Era l'inici d'un camí que havia d'haver continuat. Això és el que era".

"Hi havia total independència, ¿de veritat?", li pregunta l'entrevistador. "Absolutament. Ell anava de debò". Hi havia "truaces cada dia", confessa, "com n'hi ha a tots els mitjans de comunicació. La gent vol que parlis d'ells sempre bé, i especialment els polítics. La diferència és que tu podies dir: gràcies, no m'interessa, perquè periodísticament aquesta història que et venien no tenia pes".

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior 2025

Buenafuente i Sílvia Abril no presentaran les campanades a TVE

De la programació actual de TVE-1 reconeix que des de l'estranger no la veu, però sí "el nostre Canal 24 Horas, que m'agrada molt i el maltractem miserablement, però jo crec molt en aquest canal".