TV-3 descobreix els ajuts franquistes al Reial Madrid

A mitjans de l'any 2010, el periodista Carles Torras es va indignar al llegir un llarg article d'Alfredo Relaño en què el director del diari esportiu As -i inventor del terme villarat- assegurava que mai s'havia vist un suport tan descarat de les institucions futbolístiques al Barça, un fet del qual no havia disfrutat el Reial Madrid. Davant aquest disbarat, i aquesta descarada falta de memòria, Torras va decidir investigar sobre la relació del club blanc amb el franquisme, un treball que es va plasmar en un llibre (La historia oculta del Real Madrid explicada por un culé) i un documental, El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca, producció que aquesta nit estrena el programa de TV-3 Sense ficció.

«Per intentar descobrir la relació directa que hi va haver entre el general Franco i el Reial Madrid, vaig tenir clar que havia d'anar a les fonts, i per això vaig demanar una entrevista amb el nét del dictador, Francisco Franco, que, per sorpresa meva, me la va concedir», explica Torras, que apunta que tots els personatges que va considerar que havien d'intervenir en el documental van acceptar. «Els únics que s'hi van negar van ser els àrbitres -diu el periodista-. A excepció d'Ildefonso Urizar Azpitarte (que era el col·legiat que més clàssics havia arbitrat), cap dels àrbitres amb qui vaig contactar va voler parlar davant la càmera».

Els periodistes Miguel Ors i José María García, els futbolistes Alfredo Di Stéfano i Ignacio Zoco, l'expresident del FC Barcelona Agustí Montal i l'exdirigent del Reial Madrid Gregorio Paunero són alguns dels personatges relacionats amb la història del club merengue que apareixen en el documental. «El que creia que seria més difícil, Di Stéfano, també vam aconseguir que intervingués, a través d'una amistat comuna», reconeix Torras.

Notícies relacionades

TV-3 suspèn aquesta nit 'Sense ficció' per emetre un especial sobre el 9-N

Variants tòxiques, la tele i la pols blanca

A més de les entrevistes, el periodista es va passar més de quatre mesos a l'Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares, «on hi és absolutament tot, però s'ha de buscar amb molta paciència», diu.

I gràcies a aquest meticulós treball d'investigació va poder constatar que el Reial Madrid va rebre fons de la Falange per construir el seu estadi («Un fet que sempre havien negat») i va corroborar que va ser un ministre de Franco el que va intervenir directament perquè Di Stéfano deixés el Barça, que l'havia fitxat primer, perquè firmés pel Madrid.