Tenim EGM: ¡visca la ràdio!

Ahir es van donar a conèixer els EGM (Estudi General de Mitjans) de les emissores de ràdio. Com saben, es fan públics els resultats d’unes enquestes realitzades a una part de la població, a més grans de 14 anys, que són representatives sobre quantes persones l’escolten i quines emissores sintonitzen. La d’aquest abril és una primera avaluació de l’any en curs sobre els programes.

A Espanya aquestes enquestes no es fan públiques de manera habitual: seria imitar el model televisiu amb shares i audiències diàries i comportaria –segur– alguns episodis de gravetat cardiovascular per als professionals.

Així les coses, els EGM es donen a conèixer en tres onades durant l’any: l’actual, a l’abril; la segona cap a finals de juny (que s’acostuma a dir que és la bona rebona), i que vindria a ser una bona vara de mesurar del que ha generat un programa durant aquella temporada, i una última enquesta al desembre.

Per començar, el que llegim com a resultats són, sobretot, tendències. I el que acceptem com l’ADN de la ràdio com a servei públic també és un negoci. No ho oblidem.

Hi ha unes conclusions ben clares que deixa aquest estudi, i que alhora són una bona notícia per a tots aquells que s’han autofelicitat en webs, xarxes socials i comunicats a través de les seves pròpies emissores. ¡¡Felicitats a les premiades perquè totes han guanyat!! I com que totes estan contentes, no citaré ni noms propis ni emissores.

Notícies relacionades

EGM de la ràdio a Catalunya: Basté i Ustrell creixen

Quan Telecinco planta cara

Durant aquest mes de gener, l’INE (Institut Nacional d’Estadística) va publicar que Espanya ja arriba als 49,5 milions d’habitants. I després de l’EGM coneixem que hi ha gairebé 20 milions d’oients que escolten la ràdio en FM. Gairebé un 40% de la població. No cada dia, no a tota hora, però sí en algun moment. És un percentatge que no em sona gens malament.

La ràdio musical perd 350.000 oients, sempre respecte a l’estudi anterior del desembre. Atenció al que estan recollint plataformes com Spotify, YouTube Music i altres que, sense presentadors, sumen adeptes en detriment de les radiofórmules musicals. I el que no guanya la ràdio musical, s’ho emporta la ràdio generalista aportant continguts exclusius com informatius, magazins, programes, etcètera. Ara mateix hi ha molta necessitat d’informació fidedigna i això ho aporta la ràdio generalista. Que ens duri. Visca la ràdio.