Multa a 'Sé lo que hicisteis la última semana' per un gag de fa cinc anys

La Sala Primera del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per Atresmedia i la productora Globomedia contra una sentència que els va condemnar a pagar 60.000 euros per una par'pdia que va fer el programa de La Sexta 'Sé lo que hicisteis la última semana', del fill de l'exdefensor del Menor de la Comunitat de Madrid Arturo Canalda.

En el gag, emès el 21 de setembre del 2009, un dels col·laboradors va fer una paròdia del fill de Canalda, vestint-se com si fos un nen, imitant la veu d'una criatura i amb un rètol en què es deia 'El fill del Defensor del Menor', referint-se en tot moment al nen amb un diminutiu, al qual se simulava interpel·lar per la seva situació en vista que el seu pare havia manifestat públicament que no deixava que els seus fills veiessin determinats programes.

Notícies relacionades

‘La casa nostra’, la ‘sitcom’ de Dani de la Orden amb què 3Cat recuperarà l’esperit de ‘Plats bruts’

Pau

El Jutjat de Primera Instància número 87 de Madrid es va pronunciar sobre la demanda que va interposar Arturo Canalda estimant que la paròdia havia vulnerat l'honor i la intimitat del menor, al qual es va identificar de forma concreta i de propòsit, per utilizar-se'l per ridiculitzar la figura de l'adult (el seu pare). Aquesta sentència va ser confirmada per l'Audiència Provincial de Madrid, que va considerar acreditada la vulneració del dret a l'honor i a la intimitat personal del menor per presentar un personatge com si fos ell, com un nen que pateix el rigor del pare, ridiculitzant tant el menor com el progenitor mitjançant una burla desconsiderada i excessiva que no es podia emparar en la llibertat d'expressió.

 Ara el Suprem confirma aquesta decisió. En una sentència de què és ponent el magistrat José Antonio Seijas Quintana, conclou, en síntesi, que "encara que fos legítima la crítica dirigida al pare, aleshores càrrec públic, i encara que aquesta crítica es pogués fer també en clau d'humor, això no justificava que la crítica se centrés en el comportament del pare en l'àmbit privat ni que per criticar el pare s'utilitzés el fill, a qui es va identificar innecessàriament amb nom i cognoms, ja que amb això podia perjudicar-se el menor en el seu entorn, i que tampoc la llibertat d'expressió justificava que per criticar el pare es fes passar el menor per una persona que veia material de contingut sexual d'amagat del pare, o que havia de recórrer a catàlegs de bany per satisfer els seus desitjos sexuals".