Itziar González: "Vaig intentar regular els apartaments turístics i em van amenaçar de mort"

David contra Goliat. Jordi Évole ha explicat a 'Salvados' que sí es pot. A #SolosAnteElPoder, el periodista de La Sexta ha mostrat la història de tres ciutadans que van vèncer el poder. I van demostrar que no sempre el peix gran es menja el petit, i que tothom té dret a defensar el que és seu. I que, a sobre, a vegades, es guanya.

Una de les protagonistes del programa ha estat Itziar González, arquitecta i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, a la qual li van entrar a casa després d'"intentar defensar el seu barri i els seus veïns". González formava part d'un equip d'arquitectes molt crítics amb el model de desenvolupament de ciutat que portava a terme l'ajuntament. I, no obstant i sense pertànyer a cap partit, l'hi van demanar i va entrar al consistori. El seu objectiu: frenar aquell model de desenvolupament.

"Quan vaig arribar no hi havia regles de joc i vaig intentar ordenar això". "Abans d'arribar jo els tècnics manipulaven i firmaven totes les llicències de construcció d'hotels o d'apartaments turístics. Eren uns màfies", ha dit.

El 2008 va fer un mapa i va marcar en vermell els molts hotels que hi havia en Ciutat Vella, i en blau els 1.200 apartaments turístics que hi havia en el mateix districte. I va seguir investigant i va descobrir que aquells apartaments turístics no estaven declarats com a tals, encara que darrere d'ells hi hagués importants empresaris turístics.

González va veure que era un negoci per a uns quants i un desastre per al seu barri.

I va tancar el primer apartament turístic i va trucar a la premsa perquè tothom sabés que canviaria el model turístic del centre de Barcelona. L'endemà li van obrir casa seva i l'hi van regirar tot. I dies després va rebre una amenaça de mort.

"El poder econòmic no estava acostumat que el poder polític el regulés". "Estava sola. Cap dels meus companys em van recolzar".

Al final, l'Hotel del Palau de la Música va ser la gota que va fer vessar el seu got. Crèiem que ho feia la Fundació del Palau, però vam descobrir que era una operació privada d'un hoteler. L'alcalde, Jordi Hereu, li va dir que igualment es faria. I González va decidir que això no ho entendrien els veïns i que se n'anava.

"Amb un estrany paternalisme masclista et diuen que no parlis", afirma amb una terrible amargura Itziar, que confessa que va entrar en política per ajudar el seu barri. Almenys va aconseguir denunciar les males pràctiques de l'ajuntament, dels funcionaris corruptes.

Ara no tornaria a entrar al consistori. "Jo ara vull fer política des de fora", ha defensat.

La cúpula d'Urbanisme de llavors i Fèlix Millet i Jordi Montull han declarat ara en el judici oral que l'hotel era d'interès turístic, per això havia de tirar endavant.

També ha explicat el seu cas en el programa del Follonero Pascual Carrión, un pastor del municipi rural de Jumilla (Múrcia), on una constructora volia edificar un 'resort' amb 15.000 vivendes i un enorme camp de golf. De tot allò, avui només en queden les vivendes pilot. És tan sols un solar fantasma ple de grues i maquinària oxidada. Gràcies al fet que el Tribunal Suprem li va donar la raó a Carrión, un home sense estudis que es dedica a cuidar el seu ramat des que tenia 6 anys. Els partits polítics i l'ajuntament, en mans dels socialistes, van pactar amb la constructora anar comprant o expropiant les terres dels veïns. Fins que van arribar al terròs de Carrión. I ell es va negar a vendre.

Contra l'opinió de molts veïns, Carrión es va plantar i no es va arronsar. Va menysprear els 600 milions (de pessetes) que li oferien, a canvi de conservar la seva finca de 30 hectàrees, on pasturen 300 bens.

El 2002, l'ajuntament també "li va plantar" un projecte per desviar la xarxa elèctrica i la línia d'alta tensió que passava pel seu terreny. D'aquesta forma, Iberdrola evitaria posar les grans torres de la xarxa per la futura urbanització. Com que Carrión no va firmar el van expropiar. No li van pagar, i a més, li van plantar les torres a les seves terres. Va presentar la denúncia, però la va perdre. Iberdrola 1 - Carrión 0. Però no es va cansar i va recórrer al Tribunal Suprem. I li va donar la raó. "La falta d'aigua" dels terrenys no recomanaven construir una urbanització amb el seu gran camp de golf.

"Vaig comprar les terres per tenir-les jo, no per revendre-les i guanyar diners. Per sembrar cereal, tenir els meus ametllers (...). Aquest és el meu lloc", ha explicat Carrión per justificar el seu entestament. "Jo no sóc ni d'esquerres ni de dretes, sóc dels pobres, sempre a favor dels més febles", ha dit el pastor, que s'ha lamentat d'estar "solíssim" durant tot el procés. A més, la seva lluita li ha repercutit en la salut, amb una úlcera i altres afeccions.

Un altre David contra Goliat. El cas de José Ramón García, alcalde socialista de Rivera de Arriba (Astúries) que, durant 10 anys es va enfrontar gairebé sense suports a Hidrocantábrico, el quart principal productor d'energia elèctrica a Espanya. El seu objectiu, aconseguir que la companyia pagués els impostos que li corresponien per la instal·lació d'una central de cicle combinat i no només els costos d'obra civil. Li va costar una dècada, però al final ho va aconseguir, malgrat les pressions institucionals, de l'empresa i dels mitjans.

Va arribar el 1987 a l'alcaldia. La central contaminava les terres i a sobre no contribuïa prou al municipi. Aquest "lluitador nat", com el defineixen els seus veïns, va decidir ficar-se en aquest embolic.

La central tèrmica només pagava per l'obra, no pel contingut, la turbina, per exemple. La llei llavors estava així. I aquest disbarat es donava en altres municipis. El 2001 es va acabar el litigi, que ha guanyat. Avui la central paga més de cinc vegades al poble del que pagava fa dècades. L'ajuntament disposa de sis milions, que els utilitza en serveis socials, sobretot.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Enfrontar-se a Goliat li va fer perder moltes nits de son a José Ramón García. El van amenaçar, fins i tot, amb retirar-li les competències en Urbanisme. El van intentar "comprar", ha admès. ¿Com? "Col·locant-li la filla". No va passar per l'adreçador (la seva filla està avui a l'atur).

Com Pascual Carrión, l'estrès li va causar problemes cor. Però va valer la pena. Ara se sent orgullós del que ha aconseguit per als seus veïns.