CRÒNICA D'UN TANCAMENT HISTÒRIC
Dues periodistes novel·len els últims dies de Canal 9
'Vertigen' es basa «en fets reals», afirmen les autores de la ficció
Empar Marco i Esperança Camps, amb el llibre que han escrit. /
Des del moment en què la justícia va declarar nul l'expedient de regulació d'ocupació practicat a RTVV, fins al dia en què finalment la ràdio i la televisió autonòmiques es van fondre a negre van passar 24 dies. Era el mes de novembre del 2013, i València va ser un formiguer d'incertesa i desinformació gràcies al desconcert que va crear el Govern de Fabra, que es va agafar a l'excusa de l'austeritat per no acatar la llei.
La història del tancament de RTVV es va retratar gairebé minut a minut a la premsa local. Per a uns va ser un sainet, per a altres, gairebé una tragèdia grega. Però Empar Marco, corresponsal de TV-3 a València, i Esperança Camps, periodista adscrita als informatius de cap de setmana a Canal 9, van pensar que els fets demanaven a crits que se'n fes una novel·la. Amb tot aquell «marc real», han escrit Vertigen (Sembra Llibres), que explica les seves sensacions a través de diversos personatges -asseguren que són ficticis- creats a partir de «molts perfils». Encara que és difícil no reconèixer en l'obra molts dels protagonistes de la premsa d'aquells dies.
A Vertigen es parla, per exemple, del president de la Generalitat valenciana com d'«un líder prefabricat a Madrid», que va consultar per telèfon la decisió del tancament «amb un tal Pedro J. Ramírez» (El Mundo va ser el primer que en va donar la notícia i va editorialitzar sobre ella en sentit positiu). Entre la crònica sentimental i la inspiració de la novel·la negra, les autores han confeccionat un relat en què es posa de manifest la corretja de transmissió que sempre hi va haver entre la radiotelevisió pública i el Palau de la Generalitat valenciana.
LA VENJANÇA // I encara que asseguren que no ho han fet per acusar «ningú» o -en el cas de l'extreballadora de Canal 9- per «netejar cap consciència», Camps (afectada pel primer ERO) sí que admet que «la tele que s'havia fet durant els últims anys no era la millor possible, però la que es va fer en els últims dies tampoc va ser la més professional». És la que en l'últim mes d'emissió va pertànyer només als treballadors «salvats» després del primer ERO, molts dels quals -diu el narrador de la novel·la- «no saben què és escollir, optar, contrastar, decidir, perquè la majoria han fet tota la seva carrera a la tele pública i van escriure a les ordres de l'editor de torn». En els últims dies de RTVV, quan els insults a Alberto Fabra plovien des del plató, «es va passar a la venjança», lamenta Marco en una cafeteria davant del Palau de la Generalitat, refugi de confidències entre periodistes i treballadors públics, i escenari del germen del llibre Vertigen.
Marco i Camps expliquen que la van escriure gairebé en «temps real». Tant, que fins i tot la missatgeria de Whatsapp servia per perfilar els personatges. Però Marco avisa que «la realitat supera la ficció», després de comentar com resultava de difícil explicar per a l'audiència de fora del País Valencià una decisió tan abrupta com la del tancament. «Encara que totes la comunitats autònomes estiguin intentant aprimar les televisions, no m'imagino la mateixa situació. A Catalunya això seria impensable. TV-3 és una institució, té un pes que no tenia Canal 9. Vull pensar que la
Notícies relacionadesreacció dels catalans no seria tan fluixa, que la gent sortiria al carrer», reflexiona Marco quan se li pregunta per la possibilitat d'un final semblant al de RTVV per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Camps està d'acord amb Marco, i després respon a l'última pregunta, sobre el penúltim capítol de la seva història amb Canal 9: ¿què fan ara els treballadors, cobrant però sense un lloc on anar a treballar? «Continuem esperant que ens acomiadin definitivament per seguir amb la nostra vida», contesta amb resignació. Poc abans de mantenir aquesta conversa, amb els valencians ja en plena Setmana Santa, el Consell va aprovar en ple una retallada de gairebé 30 milions d'euros en el pressupost del 2014 de la Generalitat Valenciana per poder pagar les indemnitzacions als primers acomiadats de RTVV.
