David Janer: "No em fa por encasellar-me; el que temo és quedar-me a l'atur"

Els nous capítols de la sèrie 'Águila Roja', que va ja per la cinquena temporada, han tornat a TVE-1 (dijous, 22.30). Gladiadors, animals i un estat de terror generalitzat s'imposen en les noves entregues, que compten amb l'aparició de Marta Etura ('Mentre dorms'). David Janer (Granollers, 1973), un actor que segueix sotmetent-se a dures jornades d'entrenament i dieta per donar vida a l'heroi emmascarat, ha revelat en el recent FesTVal de Vitòria algunes de les novetats d'una ficció que es manté a la graella de la cadena pública any rere any amb unes envejables dades d'audiència.

--En els nous capítols podrem veure fins i tot una lluita de gladiadors...

--Sí, però tot el que apareix està justificat. És una sèrie d'aventures i no tant històrica. La història és simplement el marc estètic d'una sèrie que, bàsicament, és d'acció. Els personatges de Loles León i Carlos Areces són els encarregats d'organitzar aquesta lluita de gladiadors com un espectacle. Pa i circ, perquè el poble s'oblidi una mica de les penúries, la corrupció i els tripijocs del cardenal Mendoza (José Ángel Egido) i el comissari (Francis Lorenzo). Sátur (Javier Gutiérrez) i jo ens fiquen en tots els embolics.

--I també hi haurà animals salvatges...

--Pingüins, elefants… De tot. I tot justificat. Es tracta d'aportar una mica de color. Al públic li agradarà. Tanta tombarella, tant animal pot sonar estrany, però és una cosa que els nostres espectadors han acceptat bé. Et permet jugar i aporta aire fresc a la sèrie. I l'enriqueix a nivell estètic. 

--Entra en escena una nova noia, a qui dóna vida Marta Etura.

--Sí, és una altra petita incisió entre Margarita (Inma Cuesta) i jo. Però ella també començarà a sentir-se atreta per un oficial anglès (Peter Vives). S'han de posar traves al romanticisme.

--Llavors, ¿seguirà sent una tensió sexual no resolta?

--Bé, diguem-ne una tensió no resolta. Inma i jo volem l'acostament dels nostres personatges, que consti. Però els guionistes en volen donar una de freda i una de calenta.

--¿Què passarà amb el servicial i fidel Sátur?

--Que anirà evolucionant. I cada vegada hi haurà més conflicte entre ell i jo. El meu personatge anirà investigant més coses sobre els seus orígens.

--¿I serà descobert?

--Sí, i això li produeix un dilema. ¿Què faig? ¿Poso fi a tot això? Normalment, la gent que em mira mor… Tot això afectarà la relació amb Sátur, que és més creient i religiós, mentre que jo sóc més racional. ¿Posem fi a això o ho solucionem? I si ho solucionem, ¿com ho fem, per la via violenta o la no violenta?

--És a dir, que seguirà havent-hi molta acció...

--Sí, i també coses noves. Hem experimentat. El que passa és que, a vegades, no tens temps de desenvolupar-ho perquè només disposem de 20 minuts per gravar aquella escena. Altres dies, si l'agenda ho permet, parlo amb els especialistes sobre determinades pel·lícules i desenvolupem escenes d'acció molt potents. No puc revelar gaires detalls , però hi haurà coses molt xules.

--'Águila Roja' ja va per la cinquena temporada. I s'està gravant la sisena. ¿No té por de l'encasellament?

--M'ho diuen molt, però la veritat és que no temo encasellar-me. El que em fa por és quedar-me com està la meitat de la gent: a l'atur. La meva professió està com gairebé tot, malament. Protagonitzo una sèrie que té continuïtat, així que no m'ho plantejo. Bé, a vegades penses a variar, però Águila Roja et permet enfrontar-te a coses molt variades: acció, comèdia, drama…

--Si canviés de registre, ¿què li agradaria fer?

--M'encantaria fer de dolent. Sempre em posen de bo. Però els papers de dolent són agraïts. Quan veig José Ángel Egido o Francis Lorenzo, em fan enveja.

--La seva permanència en una sèrie amb tant d'èxit, ¿l'ha fet renunciar a alguna oferta laboral?

--Alguna, però tampoc gaires. És complicat, perquè no et pots comprometre a fer una altra cosa si saps que al cap d'un mes o tres et trucaran de la sèrie per tornar a rodar nous capítols. En aquesta professió sempre estem pendents del telèfon, però és molt complicat. Quan no s'emet la sèrie, la gent em pregunta pel carrer quan tornem.

--¿Quines coses més li diuen pel carrer? ¿Es pot prendre un cafè tranquil·lament sense ser assetjat?

--Sí, és clar, en aquest sentit jo porto una vida molt tranquil·la. ¿Que què em diuen? Doncs que faci una tombarella [riu]. No, dona. El que noto de veritat és el carinyo de la gent. Águila Roja és una sèrie molt ben acollida pels espectadors. I sí que em pregunten coses del guió, és clar. Però assumptes normals: per exemple, sobre la relació amb el meu fill o amb Margarita.

--¿Quantes temporades més veurem?

--Potser 20 [riu]. No ho sé, la veritat. Això respondrà a un equilibri entre els guionistes i els espectadors. Jo, per la meva part, sempre que es pugui, crec que s'ha de seguir endavant. Seguir per seguir, no. Però, vaja, 'Águila Roja' dóna peu a desenvolupar mil aventures.

--Ser l'heroi emmascarat ¿l'obliga a seguir a un entrenament molt dur?

--Gimnàstica i dieta. Mentre jo estic preparant les meves escenes d'acció, els meus companys de repartiment mengen pastes.

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

--¿No es permet cap luxe?

--No. Per a nosaltres el dia comença a dos quarts de sis del matí. Al rodatge hi ha dues taules enormes plenes de pastes. I per a mi, un entrepanet de tonyina.