CRÒNICA
Delícia visual i reivindicativa
Broggi teixeix un gran 'patchwork' al voltant de la creació artística a '28 i mig'
Tomeu Amer i Pablo Derqui, de passatger, en una escena de ’28 i mig’. /
Fellini i la seva pel·lícula8 i mig són el punt de partida. Però28 i mig,d'Oriol Broggi, vola més enllà en un viatge gairebé infinit a través d'un espectacle de creació que es revela unpatch-workde gran força visual i no menys càrrega emotiva. El director de La Perla 29 desplega a la Biblioteca de Catalunya una oda a la creació, a l'art, sigui teatral, cinematogràfic o literari. Broggi ha saltat al buit en un muntatge que té alguna cosa de fi d'etapa i també de missatge reivindicatiu en aquests dies en què els escenaris poden ser un refugi de l'esperit per treure's de sobre els nuvolots quotidians.
El gir de Broggi i de La Perla 29 arriba després de muntar obres comCyrano de Bergerac, Luces de bohemiaoIncendis. És com si el director necessités posar-se un llistó més alt després de superar aquestes proves. Fa un pas més enllà que es manifesta en un espectacle que treu en mans de Broggi, una vegada més, tot el partit a un espai únic sota les arcades de la profunda nau gòtica. Ho fa amb una posada en escena vertiginosa, imaginativa i en què projeccions, moviments i els recursos més variats porten el públic contra les cordes.
Notícies relacionadesPROPOSTA ENDOGÀMICA / A partir de la figura del director en crisi creativa del film de Fellini, es destapa un pot d'essències quasi inabastable, amb constants autoreferències i altres a creadors de la talla de Dante, Pirandello, Txékhov, Shakespeare, Ettore Scola, Estellés o Espriu. El còctel se serveix amb una dramatúrgia oscil·lant i plena d'escenes, de quadros, i sense un concret fil conductor.
Broggi dirigeix una gran orquestra, que es multiplica sense pausa, amb Pablo Derqui, Clara Segura, Xavier Boada, Ernest Villegas, Màrcia Cisteró, Pol López, Montse Vellvehí, Tomeu Amer i Anna Madueño. El seu esforç es plasma en una obra a la qual se li pot posar el però de certa endogàmia. Igual que va meravellar un públic gremial com el de l'estrena, pot ser de digestió més difícil per a un altre de generalista. Però sols per veure un cavall blanc trotant, amb Vellvehí d'amazona, per la sorra, val la pena anar a la Biblioteca.
