De l'engonal al paradís

Està causant enrenou a València, fins i tot indignació, l'últimCallejerosque ha emès Cuatro. La Generalitat valenciana ha lamentat públicament que en aquest programa s'hagi donat una imatge«estereotipada i sexista dels joves d'a-questa comunitat». Home, amb tots els respectes a aquesta institució, és evident que no veuen habitualmentCallejeros. Si el veiessin, sabrien com se les gasten. Com tantes vegades, s'han dedicat a pentinar les despendolamentes de les nits boges de diferents ciutats valencianes, enfocant les criatures més esbojarrades i els ambients de gresca. Posem el cas del joveDuke, de Benidorm, un pollastre de gimnàs i discoteca, exhibicionista i fanfarró, que deia:«Tinc tres prioritats: copular, cuidar-me i punxar. Porto més de 700 dones al meu currículum. A València el que fa falta és estar bo, com jo. La nit promet, i el que promet la fica», i després d'aquesta delicada declaració, les càmeres el van seguir fins a un establiment de tatuatges. I allà vam veure amb detall que es va fer gravar, en aquell tram en què la cuixa es fon amb l'engonal, frontera amb l'escrot -conec bé aquesta parcel·la del cos perquè ara fa just tres anys a mi em van operar d'una hèrnia molt punyetera en aquesta zona- i allà, els deia, es va fer tatuar en caixa alta i adorns de tipògraf la llegenda«Directa al paradís». ¡Ahh! És un reclam publicitari molt innocent. Qui ho sap, potser el missatge convenç alguna criatura necessitada, o ingènua. O sigui, que estem davant un de tantsCallejeros, fanfarró i xulesc, neuronalmentecutre, un estil ben similar al deMujeres y hombres y viceversa(T-5) oGandía Shore (MTV). En aquest cas, el que potser ha tocat més el voraviu és el que va recitar la presentadora del programa:«Els nois i noies de la comunitat valenciana (...) són xavals que viuen de cultivar el seu cos, de disfrutar del moment, i amb un objectiu: ¡arribar a ser famosos!». ¡Ah! Aquestacafregeneralització sobre la joventut és el que fereix.

Notícies relacionades

Locutors d’Esport 3

La nostàlgia no és dolenta

BUSTOS .-Manel Bustosva negar, una vegada i una altra, qualsevol implicació en la trama de suborns de Sabadell. O sigui, intentava convèncer el seu entrevistadorXavi Bosch(Àgora, TV-3) de la seva innocència. ¿Ho va aconseguir? En un moment donat,Boschli va preguntar:«¿Sap què és la síndrome de Lance Armstrong? És negar-ho tot, tot, fins que no hi hagi més remei. ¿Pateix aquesta síndrome?». ¡Ahh! És evident: no el va convèncer.