Sense escrúpols sobre el mort

S'havia d'omplir el programa (Materia reservada, Tele 5). Aguantar i estirar-lo com un xiclet fins a les 2.30 de la matinada. El tema estrella, el ganxo anunciat i publicitat, era elcas Urdangarin. Però hi havia tan poca novetat aquesta setmana que no es podien passar una altra vegada quatre hores posant les imatges d'arxiu del palauet de Pedralbes, o aquelles de quan va anar a declarar amb el seu advocat baixant el carrer de l'Audiència de Mallorca. O sigui que, de sobte, l'espumosa i versàtilEmma Garcíava canviar de tema i ens va anunciar:«¡El suïcidi de Manuel Mota, director creatiu de Pronovias! ¡Així van ser les últimes hores d'aquest gran artista nupcial!»I com que la informació de què es disposa d'aquest luctuós succés s'esgota en menys de cinc minuts de rellotge, ens en van preparar una recreació. ¡Ah! Les recreacions sobre morts són exercicis particularment cafres, que usen algunes cadenes quan no tenen argu-

Notícies relacionades

Marató de ‘Missió: Impossible’

La ressaca de la Champions

ments informatius a exposar. En aquest cas concret el més cafre i canalla s'entremesclen. Van buscar un figurant que es prestés a la tètrica comèdia, i ens van escenificar el suïcidi del dissenyador, més ben dit, ens van teatralitzar el que ells han elucubrat que va passar, fent volar sense escrúpols la seva imaginació.«Les 2.15 de la tarda. Entra al lavabo. S'asseu a la tassa del vàter. Deixa la bossa entre les cames. Treu un ganivet de cuina. ¡I se'l clava al cor!», ens deia una veu enoff, accentuant el to narratiu a l'estil de pel·lícula de terror. I vèiem en pantalla el figurant contractat, interpretant el difunt, i fent la macabra impostura del suïcidi, ganivet de cuina i vàter inclosos, naturalment. Confesso que ja no em queden adjectius per qualificar un exercici de simulació televisiva tan denigrant sobre un ésser humà que fa tot just set dies que es va suïcidar. No sé què deuen haver sentit la seva mare, la seva germana, la seva parella, els seus amics, al veure la infame bestiesa sobre una tragèdia tan dolorosa. Suposo que el fàstic i la indignació és superior a la que he sentit jo com a espectador.

TRAMPES I GRAPEIG .- Iñaki Gabilondo(Para todos La 2, La 2) acaba d'advertir amb tristesa:«El gran pecat del nostre ofici no és l'opinió: és el grapeig dels fets. En l'exposició dels fets es fan trampes contínuament. Això és el que s'ha de denunciar». Efectivament. I aquesta denúncia no afecta la informació política només.