Menjar-s'ho amb patates-2

Igual com passa en el taoisme, elspolacsdePolònia(TV-3) treballen la paràbola dels cercles concèntrics amb una precisió magnífica. Aquesta setmana, en el seu primer programa de l'any 2013, ens han fet un esquetx afiladíssim sobreDuran Lleidai elcas Pallerols, o sigui, el finançament irregular d'Unió Democràtica. El programa arrenca amb un primer pla deDuranmenjant-se amb patates aquelles declaracions que va fer anys enrere a la cadena SER, i que el diariEl Paísva recollir sota el títolDuran diu que dimitirà si hi va haver finançament il·legal (22 novembre del 2000). I aPolòniano perden pistonada: és quan veiemDuranmenjant-se amb patates aquestes declaracions, perquè l'hi ha manatArtur Mas, que està al seu costat i li ordena:«¡No t'aixecaràs fins que no te les hagis menjat!». IDuranse les va empassant, amb una barreja fantàstica de repugnància i disciplina. O sigui, amb aquest esquetx elspolacshan tancat el primer cercle concèntric taoista, perquè això és exactament el que van fer -però al revés-, després del fracàs electoral del 25 N: llavors va serMasa qui van dibuixar aPolònia menjant-se amb patates l'estelada, sota la imperiosa vigilància deDuran,que l'obligava a empassar-se la bandera independentista. Però l'arborescent filosofia deLao Tse, ben llegida i entesa, ha permès alspolacstraçar un nou cercle. El perfilen, el presenten, el dibuixen just en l'instant en què sona de sobte una campaneta. I llavors aDuran, que encara s'està menjant les seves declaracions amb patates, li sobrevé una alegria i adverteix aMasamb enorme i venjativa satisfacció:«És el microones. T'hi estic cuinant el cas Palau. Estigues tranquil, que tu tampoc et quedaràs amb gana». O sigui, que en algun pròximPolòniaés molt possible que acabin tancant aquest nou cercle amb l'estampa d'Artur Masmenjant-se elcas Palautambé amb patates fregides d'acompanyament.

¡Ahh! El taoisme que practiquen elspolacsés tan tremendo com il·lustratiu. Van dibuixant cercles concèntrics sense sortir de CiU. Un dia ésMas el que es menja amb patates l'estelada; un altre dia ésDuranel que s'ha d'empassar les seves pròpies declaracions; un altre dia, en un pròxim futur, potser tornarà a serMasqui s'hagi de cruspir tot allò del Palau. I d'aquesta manera, cercle rere cercle, es va pintant una sorprenent al·legoria: lluny d'indigestar-se per haver de menjar-se amb patates les martingales dels seus partits, resulta que encara s'engreixen més. ¡Ahh!