'Pesadillas' col·laterals

Aquesta setmana al famosíssimChicotedePesadilla en la cocina (La Sexta) una cuinera l'ha engegat«¡A prendre pel cul!». Ha estat un agre enfrontament el que ha protagonitzatChicoteen la seva visita a dos restaurants de Bilbao. Amb la cuinera dels dos establiments, que es diuEstrellai és molt guerrera, s'hi ha barallat per culpa del bacallà.«¡Està com una sola de sabata!»,li va cridar ell, retraient-li la mala pinta del peix. I ella, sense pensar-s'ho dues vegades, en va agafar un tros i l'hi va ficar a la boca, a la força, i el xef va agafar un cabreig molt comprensible. També ha estat àcida i tensa la relació amb un dels copropietaris dels locals.«Tens una merda a sobre com un avió, i la teva actitud és la d'una nena de 2 anys»,li va deixar anar. I el copropietari va posar una cara que semblava l'estrangulador de Boston. Home, aquest programa és un èxit d'audiència indiscutible. IChicotes'ha revelat com una fenomenal criatura televisiva. Però estan apareixentpesadillas col·laterals. Dels set restaurants visitats fins al moment -i malgrat la catarsi i l'ajuda que els brindaChicote- ja n'han hagut de tancar definitivament un parell: el Da Vinci, de Moraira (Alacant), i El Castro de Lugo, al barri de Tetuan de Madrid. I els propietaris dels restaurants de Bilbao d'aquesta última entrega han intentat aturar l'emissió perquè consideren que el tracte que han rebut ha estat vexatori. ¡Ahh! La condició humana a vegades és xocant i sorprenent. Els amos d'aquests restaurants accepten amb molt de gust participar en un programa amb un nom clar i inequívoc:Pesadilla en la cocina. Es pensen que triomfaran pel mer fet de sortir a la tele. I després, quan queda explícitament retratat el caos i la ronya del seu negoci, resulta que s'acollonen i volen aturar l'emissió. Home, el culpable no ésChicote.

LA CONSTITUCIÓ I EL NO+DO-. AlNO+DOde la monarquia que emeten els dissabtes a TVE-1 (Audiencia abierta) no fan les coses perquè sí. Aquesta setmana s'han dedicat a glorificar la Constitució espanyola amb imatges retrospectives del 1978. O sigui, unsouvenir, un avís, a la Catalunya que clama per la reforma. I ens van dedicar aquesta perla:«Davant de veus que plantegen possibles reformes, el Rei sempre s'ha mostrat caut». ¡Ah! Són habilíssims els que escriuen aquests textos. La paraula«caut»és ideal. No és una negativa, però tampoc és un plàcet. És l'ambigüitat més absoluta i total.