Marca Espanya en tapanaps

Només començar la nova temporada dePerdidos en la ciudad (Cuatro), s'ha produït un succés trist i dolorós. Quan el cap de família delsNavarrova viatjar a la tribu dels suri (Etiòpia) per emportar-se'ls a Sevilla, va preguntar per aquell indígena tan simpàtic que s'havia enamorat de la seva filla, el jove guerrerOlekoro. I al sentir que havia estat assassinat per una tribu enemiga, el plor del senyorNavarro, la seva tristesa, el seu dolor ens van impactar. Malgrat aquest luctuós succés, hem vist a la tribu dels suri un altre moment molt bonic i divertit que ens ha compensat. Va ser quan vam descobrir que aquella ninetamanola, amb vestit de farbalans, que elsNavarrovan oferir com a regal als indígenes durant la seva estada a la tribu, la temporada anterior, s'ha convertit en una deessa molt respectada. Deia un vell indígena, mirant lamanolaamb absoluta veneració:«L'última estació ha sigut la més pròspera que es recorda al poblat. Els camps estan molt verds. El bestiar està més formós i sa que mai»; és a dir, que aquest vell està convençut que lamanolaamb farbalans és una deessa que té poders sobrenaturals i ha portat a la seva tribu abundància en la collita i la salut en el bestiar. ¡Ahh! Suposem que aquest fet deu haver agradat molt al Govern central. La nineta, entesa com a marca Espanya, resulta que és sinònim de prosperitat en algun lloc del globus terraqüi, encara que sigui en una primitiva tribu de la banya de l'Àfrica. Home, és notícia. Ara que els suri són aquí, el presidentRajoy hauria de complimentar-los. Els hauria d'oferir una recepció a la Moncloa, tots en tapanaps, seria molt adequat.

LA CAVERNA CONTRA ALICIA .-Hi ha excitació, i alegria desbordada, a la cavernaEl gato al agua (Intereconomía TV). La proposta d'apartheidde l'idioma català que impulsa el ministreWert els ha omplert de felicitat. Però estan molt cabrejats ambAlicia Sánchez-Camacho. Consideren que està sent tèbia i no recolza amb l'entusiasme suficient el genocidi lingüístic queWertestà planificant. Deien ahir a la matinada, molt enfadats: «Hauria de deixar-s'hi la pell defensant aquesta llei, i no ho fa (...) ¡És una pusil·lànime!». ¡Ah! Quina amargura la que deu estar sentint en aquests momentsAlicia. Ella, que tantes vegades, i amb tanta alegria, ha participat enEl gato al agua, ara resulta que els seus propis companys de plató li diuen covarda. Que ingrats.