L'enterren viu per triomfar

Grata sorpresa la que hem tingut davant l'estrena de la sèrieFenómenos(Antena 3 TV). No només treballen la corda de l'humor enginyós i divertit -que no és poca cosa- sinó que sota la riallada també aflora un notable talent crític. O sigui, ens mouen a la reflexió després d'haver-nos fet partir de riure.Fenómenosés el nom d'un programa de ràdio (de l'emissora Onda Futura) que necessita tenir èxit d'audiència per mantenir-se a la graella. I l'èxit l'aconsegueixen enterrant un reporter viu perquè, per primera vegada a la història de la radiofonia, retransmeti la seva crònica des de la seva pròpia tomba. El presentador i director del programa (Javier Mora) s'excita davant d'aquesta idea, que considera brillantíssima. I més encara quan s'assabenta que s'han esborrat els senyals que van deixar al descampat per identificar el lloc exacte on havien enterrat el seu reporter -seria millor dir-ne esclau- i, calibrant la possibilitat que el pobre Benito (Julián López) pogués morir asfixiat, entra en èxtasi radiofònic, davant del micro, i creu que el seu triomf donarà la volta al món. Al marge que tota la trama està servida amb una comicitat molt fluida, amb uns gags molt ben construïts, els diàlegs entre el director del programa (Mora) i el subdirector (Alejo Sauras) estan teixits amb un estimable enginy crític. El subdirector li retreu el sensacionalisme canalla que impulsa:«Tu et penses que tot val si així tens audiència. Per a tu l'ètica no existeix». I el director se'l mira divertit, com qui li perdona la vida, i li respon:«Doncs mira, Jorge Javier té un Ondas i tu no». I conclou, contentíssim, adreçant-se als oients d'Onda Futura:«Aquí conjuguem el dret a la informació amb el dret a l'emoció», i es queda tan ample el molt caradura. ¡Ahh! Tinc l'esperança que aquest programa ampliï el seu radi de crítica, caricaturitzant els mètodes que es fan servir avui, moltes vegades, als mitjans de comunicació (ràdio, televisió i premsa, també). Tinc l'esperança que, a través de l'humor, vagin perfilant aquest tipus de fals periodisme que s'escuda en grandiloqüents paraules, com ara el dret a informar, quan en realitat el que fan és falsejar la informació, prefabricar-la com si fos autèntica i pervertir-la.

Un homenatge, en suma, aBart Simpsonquan li van explicar quin era el secret per triomfar a la tele:«Arribar al cor per ennuvolar la ment. I sobretot absència absoluta d'ètica o escrúpols».