Les punyalades de la vida

Fa una setmana que va mostrant a la tele les seves ferides. L'hem vist ja aEspejo público(A-3 TV) i alDeluxe(T-5). El treuen una estoneta, segurament li donen uns calerons, i aquell que va ser gloriósPotro de Vallecas ensenya les punyalades que li van propinar en una baralla al carrer fa uns dies. Estic parlant de l'exboxejadorPoli Díaz. El moment televisiu més complert va ser al plató delDeluxe. Li cridaven«¡Ensenya les punyalades, Poli!»iPolis'aixecava la samarreta i ensenyava el tall sota el pit.«¡Ensenya les de més avall, Poli!», iPolis'abaixava els pantalons i mostrava l'esvoranc a la cuixa, a prop de l'engonal. Li van preguntar:«¿Què t'agradaria fer a la vida?», i va contestar:«Tornar a néixer». ¡Ah! A nosaltres, a casa,Poli Díazsempre ens produeix una espècie d'estranya tendresa. De sobte, inesperadament, té cops de rupestre simpatia, com quan per demostrar que el tema de les drogues ja forma part del passat li va dir aJ. J. Vázquez:«Si vols, et pixo aquí mateix». ¡Ah! Aquest que va ser temible al quadrilàter, sembla que a la vida la seva indefensió és absoluta. Les punyalades que li han clavat aPoli serveixen ara per intentar arrodonir índexs d'audiència televisius. La càmera busca amb afany les cicatrius del seu pit i del seu engonal. Podien haver-ho il·lustrat amb fragments musicals d'aquellPedro Navajaque cantavaRubén Blades(La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ¡ay Dios!). En plena ressaca postelectoral,Policarpo Díazem recorda algun polític.

PÒSIT DE CAFÈ.-I per asorpresas te da la vida, les que ens han deparatJosé BonoiJoaquín Leguinaparlant ambJordi Évole(Salvados, La Sexta). Donant voltes al desastre autonòmic espanyol deiaBono:«El 1968 cridàvem llibertat, amnistia, i afegíem allò d'estatut d'autonomia pel País Basc i Catalunya. Jo no m'hauria pensat mai que a Castella-la Manxa ensopeguéssim amb una autonomia sense haver-la reclamat mai. ¡17 autonomies és un disbarat!»IJoaquín Leguina, per la seva part, deia una cosa semblant:«Madrid va ser comunitat autònoma per expulsió. No la volien ni Castella-la Manxa ni Castella i Lleó. Em vaig haver d'inventar fins i tot la bandera i l'himne». ¡Ah! Portentoses confessions. Ja sabíem que elcafè per a tothom es va inventar per diluir la legitimitat del País Basc i de Catalunya. Té pebrots, no obstant, que siguin dos expresidents d'aquest disbarat els que ho diguin ara.