Es va estavellar, però amb alegria

És fantàstica la il·lusió, la voluntat i l'afany que posa l'aventurer alpinistaJesús Callejaa les seves peripècies pel món (Desafío extremo). En vista que la cadena Cuatro li ha posatFrank de la junglaal davant en l'horari de programació,Callejadeu tenir un amor propi molt sentit i s'està esforçant moltíssim per demostrar que les seves gestes encara són molt més perilloses. Aquesta setmana, per exemple, se'n va anar a Lapònia i es va entestar a volar en globus a 40º sota zero sobre el geladíssim llac Inuri. Es va passar tota l'estona explicant-nos que la seva aventura era molt arriscada. I de cop i volta va començar a cridar:«¡Ens estavellarem! És la primera vegada que tindré un accident, ¡i ho sé!».I efectivament, ¡patapam!, la cistella del globus es va precipitar contra el gel i es va clavar una patacada tremenda, sense conseqüències afortunadament. Home, sense desmerèixer el perill que van córrer, la sensació que vam tenir a casa és queCallejarelatava la catàstrofe excitat, però amb una alegria enorme. Estava molt content. ¡Ah! Avui, perquè una cadena et valori, has d'estavellar-te, escalabrar-te, i si per un casual et mors -Déu no ho vulgui-, et fan un funeral i et posen a la tomba:«Va morir, però va aconseguir ser líder d'audiència».

EL DEBAT DE TV-3.-Fins ara, els debats polítics que muntava TV-3 els solia guanyarJosep Cuní: sempre acabava sent l'estrella. Aquesta vegada, en canvi, el moderadorRamon Pellicerha volgut, i ha sabut, cenyir-se al seu paper: ha estat perfecte sense sobresortir ni pretendre ser protagonista en cap moment. La vetllada ha estat amena pels cos a cos que es van anar succeint. Però des d'un punt de vista televisiu hi va haver un moment que mereix atenció. Va ser quanArtur Mases va dirigir aAlicia Sánchez-Camachoi li va advertir:«Aquí el tema és si els catalans tenim dret a votar en una consulta específica (...) ¿Potser som una cosa rara, o potser és que no estem en un Estat democràtic? (...) I a partir de la consulta tots els aquí presents només podem fer una cosa: escoltar la veu del poble». ¡Ah! Ho subscric completament. Permetin-me la immodèstia: el 7 de novembre vaig escriure en aquesta columna el mateix raonament. Anava dedicat a aquell30 minuts titulatLa independència, pas a pas. TV-3 n'hauria de prendre nota: la tele no ha d'instituir-se en pastor del poble, sinó en el seu servidor. O sigui, abans que marcar direcció, esperin a la votació. Esperin a escoltar la veu del poble.