El segell Michael Robinson

Una de les moltes injustícies que cometo i perpetro en aquesta columna és la de no parlar gairebé mai deMichael Robinson. Me'n penedeixo. L'estil, el segell, que ha aconseguit construir aquest comunicador a la tele -després de la seva important etapa com a davanter del Liverpool- és d'una originalitat destacada. En concret, el seuInforme Robinson, que està fent a Canal + des de l'any 2007, constitueix una valuosíssima raresa. Cada mes edifica una història: partint del que sembla una simple anècdota, i desenvolupant-la amb extraordinari encert, sempre aconsegueix elevar-la a categoria. Això té molt de mèrit. Acabo de veure la seva última entrega, tituladaFútbol en el infierno. És una peça colossal. Excel·lent. D'un valor que transcendeix. Explica la història del republicàSaturnino Navazo Tapias, que jugava en un equip de Segona Divisió, el Deportivo Nacional Madrid -va desaparèixer el 1939- i que va acabar presoner a Mauthausen. Es va passar quatre anys al camp d'extermini. I va sobreviure gràcies a la seva habilitat amb la pilota. Tot just arribar al camp es va fabricar, rudimentàriament, una pilota de drap. Els oficials alemanys van veure de seguida la seva habilitat. I li van encarregar que conformés equips de futbol amb els presoners. Amb els presos espanyols va fer l'equip España. Amb els hongaresos, l'Hongria. Amb els russos, el Rússia. Amb els iugoslaus, el Iugoslàvia... I cada diumenge organitzava partits que servien per mitigar aquella tètrica i criminal realitat que el nazisme va impulsar.Robinsonha parlat amb supervivents d'aquell camp, i hem vist com se'ls il·luminaven els ulls al recordar els partits de futbol queSaturninoorganitzava. Per a ells, submergits en aquella tragèdia, el partit dels diumenges era una forma d'evadir-se de l'infern. O sigui, que potserJohn Hustones va inspirar una mica enSaturninoquan el 1981 va rodar la pel·lículaEvasió o victòria.

Aquesta fenomenal història en porta adherida una altra, no menys potent: la deSiegfried Meir, un nen de 7 anys, jueu-alemany, que també estava presoner a Mauthausen, i que s'havia quedat orfe.Saturninoel va acollir. Va ser el seu nou pare. El va instruir perquè al sortir del camp pogués viure i reconstruir-se com a persona. AvuiSiegfriedviu a Eivissa, i quan recordaSaturninose li omplen els ulls de llàgrimes. ¡Ahh! Quina història més bonica. I que ben explicada, amicRobinson.