'Spanish Chinatown'

L'anomenat cas Emperador també està provocant una gran excitació televisiva. El tema és atractiu, és indiscu-

tible. A El gran debate (Tele 5) van abordar l'assumpte i van convidar el representant dels empresaris xinesos a Espanya. Aquest senyor es va enfadar molt. Considera que els mitjans de comunicació estan criminalitzant tots els xinesos que han vingut a viure aquí, assimilant-los a l'inculpatGao Ping. Home, és veritat que hi ha una prudent màxima que en aquests casos sempre s'hauria de seguir: no prendre mai la part pel tot. Però en el transcurs del debat a vegades semblava que el que en realitat el molestava és que a Espanya s'estigui parlant de l'assumpte. O sigui, feia tota la sensació que preferia el silenci en comptes de la informació. Efectivament, aquesta és la política que s'acostuma a imposar a la Xina. Afortunadament, aquí encara no estem emmordassats del tot. Per ara.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

EL SALOBRAL .-Seguim amb el dret a la informació. En aquest mateix programa de Tele 5 també ens van oferir successives connexions amb El Salobral (Albacete). Un equip d'El gran debate s'hi va desplaçar per explicar-nos l'última hora del doble assassinat que hi va tenir lloc. Sense demèrit d'aquest equip del programa desplaçat, em pregunto ¿per què no es van fer càrrec d'aquesta informació els serveis informatius de Tele 5?

FINANÇANT WYOMING .- Espaterrant advertència deXavier Horcajoa El gato al agua, programa estrella de l'acreditada caverna Intereconomía TV:«Qui compra La Razón li està pagant el sou a Wyoming, a Ferreras, al Follonero i a tota la penya. ¡Que ho sàpiguen vostès!». ¡Ahh! La criatura s'horroritzava que un mateix grup multimèdia pugui tenir un diari com La Razón i una cadena com La Sexta, que ideològicament estan als antípodes. Més encara: s'esgarrifava només de pensar que el mateix grup edita L'Osservatore Romano i Play Boy. O sigui, s'ha d'imposar el pensament únic en els grups. Tots d'uniforme i a la trinxera submergits. Per exemple: un editor que publiqui les memòries deFraga, segons aquest pintoresc criteri, no pot editar les memòries deCarrillo. Es pot pensar, però, que aquest missatge que ens llancen és perquè estan fins als nassos que La Razón sigui encara més de dretes que La Gaceta de Intereconomía. Això desanima molt.