Els canapès de Barberà

Només començar l'entrevista amb el doctorFranco Berrino, prestigiós especialista en tumors malignes i la seva relació directa amb els aliments que consumim,Jaume Barberà(Singulars, El 33) ens va dir:«Els confessaré un secret: el doctor Berrino ens ha criticat els entrepanets d'embotit que li hem ofert». I el doctor, mirant-se Barberàamb la tendresa del professor que es mira un col·legial enxampat en una falta, el va reprendre dient-li:«No és savi oferir entrepans o canapès amb embotits. Hi ha alternatives fantàstiques. Ofereixi vostè als seus convidats avellanes, nous, ametlles... Són saníssimes i no engreixen gens». ¡Ahh! Li va quedar llavors una cara de culpa al nostre admiratJaumeque vam creure que acabaria de genolls, de cara la paret, i amb els braços en creu. Aquestes trobades i converses que es practiquen aSingulars sempre ens il·luminen. Les ensenyances deBerrinosón d'un sentit comú aclaparador. Té un lema, una màxima, que diu:«No mengis res que porti algun ingredient que la teva àvia no reconeixeria». IBarberàdisfrutava assaborint aquestes sentències; o sigui que no descarto que a partir d'aquesta setmana el càtering del seu programa acabi transformat en un humilgrana de capellàopostres de músic.

¡Ah! Fa anys que seguimBarberà a casa. Ha experimentat una apassionant mutació. Les seves molt habituals entrevistes aSantiago Niño Becerra,Arcadi OliverasoEdward Hugh, aprofundint en les causes de la intolerable misèria amb què castiguen els més desprotegits, l'han transformat en el símbol del periodista indignat del nostre país. El 10 d'octubre passat va tornar a convidarJonathanTepper, economista establert a la City londinenca. Li va preguntar si una Catalunya independent seria econòmicament possible. O sigui, podria semblar queJaumeBarberà-en total sintonia ambla seva- es consolava de la seva indignació acariciant la utopia de l'independentisme. No obstant, l'elecció deTepper ens va proporcionar un plus.Tepperno té la més mínima relació amb Catalunya. Ni sentimental, ni laboral. És a dir, parla sense excitació.«A mi, la independència de Catalunya m'importa un rave», va començar dient. I va concloure:«Vist el seu PIB, estaria entre el número 30 i 35, juntament amb Israel, Finlàndia o Malàisia». Home, és una de les poques opinions desapassionades que hem sentit últimament a la Televisió de Catalunya.