'Cuéntame...', el 23-F

El primer director deCuéntame cómo pasó, Ramón Fernández (desaparegut el 2006), confiava tant en la sèrie que sempre deia que en rodarien cent capítols.«Ets un exagerat», li responien els actors. El temps ha confirmat que el realitzador no ho era gens, d'exagerat. Més aviat tot al contrari. L'equip de la longeva sèrie -que està rodant ara el capítol 245- va desembarcar dijous a la nit al Festival de cine de Sant Sebastià per presentar la nova temporada, la número 14, que comença amb l'assalt del 23-F, dia en què els espanyols ens vam adonar de la fragilitat de la democràcia acabada de néixer.«Jo crec que ara és igual de feble i no ho sentim. Aquell any sí que ens en vam adonar», va destacar Imanol Arias, per qui el secret de la longevitat deCuén-

tame... és«la necessitat de l'ésser humà que li expliquin contes».

Cuéntame...va acabar la temporada passada amb una quota de pantalla del 26,6%. L'interès per la sèrie és tan evident com que centenars de persones es van aplegar al Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebastià (la cua feia diverses voltes al teatre) per veure el primer capítol de la nova temporada, que va rebre fervorosos aplaudiments i que encara no té data d'emissió a TVE.

Malgrat l'aturada que han patit les sèries més emblemàtiques de la tele estatal, motivada per ajustos econòmics després de la brutal retallada pressupostària imposada pel Govern (204 milions d'euros menys per a l'exercici 2012), Arias va deixar clar que no s'ho pensava que la sèrie es quedaria guardada en un calaix.«No he sentit aquesta pressió. A mi sempre se'm va dir la data que es començaria a rodar. Només havíem d'ajustar-la perquè tots teníem altres compromisos», va destacar. En qualsevol cas, és més que probable que TVE faci esperar una mica més els fans deCuéntame... perquè de totes les sèries parades (Águila rojainclosa), ha estatIsabell'elegida perquè s'emeti en primer lloc.

Amb els mateixos personatges de sempre i oferint grans dosis d'humor per explicar amb sucre l'agitada història d'Espanya, Larga noche de transistores y teléfonos narra com als espanyols se'ns va ficar la por al cos després que Tejero assaltés el Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981.

Acabats de desembarcar de Venècia -on el matrimoni Alcántara celebra la victòria contra el càncer-, Merche (Ana Duato) i Antonio (Imanol Arias) es passaran tota la nit mirant de«mantenir el ramat unit». I això que cada un va pel seu compte: Toni (Pablo Rivero), cobrint la sessió parlamentària a la Cambra baixa; Inés (Pilar Punzano), interpretant una obra de teatre a València (ciutat ocupada pels militars), i Carlos (Ricardo Gómez), intentant tirar endavant el seu bar de copes. El personatge que reflecteix més bé la por que molts espanyols van tenir aquella nit en què es va agitar el fantasma de la dictadura és el de María Galiana, l'àvia Herminia, que sí que sap perfectament què és patir una guerra.«Això s'assembla al 36», diu angoixada en un moment del capítol després de baixar a la botiga a comprar quilos de menjar,«per si de cas»el cop es transformava en una altra guerra civil.

Echanove, 'el comunista'

Notícies relacionades

L’elegant comiat de Marta Carazo

Digues-m’ho en un minut

Un altre personatge que també passa molta por -per evidents raons polítiques- és el de Juan Echanove (Miguel Alcántara), que es debat entre protegir la seva família i amagar-se del possible assetjament dels militars o deixar-se portar pel seu cor comunista i lluitar contra el fantasma de la dictadura en la mesura de les seves possibilitats.

En vista del descomunal aplaudiment que es va sentir dijous a la nit al Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebastià, TVE no hauria de trigar gaire temps a programar novament aquesta sèrie, que segueix sense notar el pas dels anys. Segur que l'audiència està més que garantida, perquè els Alcántara són molt Alcántara.