Pistoles als estadis

Fa unes setmanes ens va arribar la notícia queJon Sistiaga havia estat agredit a Buenos Aires. Ara, veient el seu reportatgeBarras bravas,que acaba d'emetre Canal+, hem entès per què.Jonha estat unes quantes setmanes a la capital de l'Argentina pentinant, indagant, investigant, gravant el fenomen esgarrifós i perillós anomenatbarras bravas. Són uns elements de por. En teoria, són seguidors de clubs de futbol, però en realitat són màfies que utilitzen el futbol com a coartada. Els estadis, les concentracions d'aficionats en els partits, són el seu hàbitat ideal. El colonitzen i despleguen la seva activitat: tràfic de drogues, extorsió, xantatges. Aquests paios van als estadis, però ni tan sols miren els partits. El futbol no els interessa. Es dediquen a la delinqüència organitzada, de la qual participen presidents de clubs i fins i tot jugadors.Jones va trobar ambRicardo Darín, i aquest gran actor de Buenos Aires va dir:«Ja no vaig a cap estadi de futbol argentí. M'ho he prohibit a mi mateix». IJon també es va trobar amb dos subjectes de por; primer,Alejandro, àlies La chiquitona, i després, ambRicardo Pavone, que passen per ser els capos de lesbarras bravasdel Club San Telmo, al conflictiu barri d'Isla Maciel, i també del Club Excursionistes, a la colònia Belgrano. El primer el va

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

rebre armat amb dos matxets -ara hem sabut que, dies després d'a-questa entrevista, aquest element va ser assassinat a cops de martell- i el segon va treure una pistola, la va carregar i va començar a disparar, afortunadament sense apuntar aJon. Home, a casa hem patit pel nostre estimatSistiaga. La seva estada a Buenos Aires s'ha saldat amb una agressió i uns quants ensurts importants. És el risc d'un granroutierdel reportatge que es pren la molèstia, i s'hi juga el físic, per informar-nos del que passa. Jonpertany a una generació d'últims mohicans. En queden pocs com ell a Espanya.

A les cadenes deltelehipòdromestatal, aquest tipus d'exercici no els interessa. Enviar un equip a l'estranger, a informar del que passa, ho consideren car. Inútil. Extravagant. El mercantilisme ha suplantat el periodisme. Efectivament, surt molt més barat cuinar una papilla en un plató amb mitja dotzena de xafarders asseguts removent la palangana. O enviar un mileurista en un Twingo a entrevistar a l'intèrfon de la porta d'entrada d'Ambicioneso deMi gitana.