L'ardent tinent

No hi ha manera de veure cap home llop aLuna, el misterio de Calenda(A-3 TV). L'audiència estem una mica mosques, francament. Ja han emès no sé quants capítols d'aquesta sèrie, que en teoria anava de licantrops, o sigui, d'éssers que es transformen en bèsties ferotges, però res, no hem vist ni un ullal, ni tan sols una cua d'home llop. En el capítol d'aquesta setmana, en una nit de lluna plena, sembla que sí, que el joveJoeles transforma en llop. Però no ens ho ensenyen. Tan sols hem sentit gemecs, crits, udols, però ni una imatge, ni un pla, ni una foto, de la transmutació d'home a fera. Home, donat que ens assota una crisi tan tremenda potser no tenen prou pressupost per als efectes especials que requereix la licantropia en moviment. O sigui, que potser la setmana que ve ens posen un episodi d'ElCoiot i el Correcamins, que és una sèrie molt amortitzada i que la venen a molt bon preu. I a l'espera del llop, l'audiència ens entretenim mirant les escalfades que es clava el tinent de la guàrdia civilRaúl Pando(Daniel Grao) cada vegada que s'acosta a la jutgeSara(Belén Rueda). L'altre dia va passar una cosa molt tremenda. El tinentPandoestà casat ambCarlota (Belén López) i vam veure que ella, tot d'un plegat, cansada de la freda rutina conjugal, li va demanar una mica d'alegria de bragueta. ¡Ah! PeròPandos'hi va negar:«No, ara no tinc temps», li va dir a la seva dona. No obstant, tan sols dos minuts després, ja estava acariciant la jutge (Belén Rueda) i l'escalfada que va enxampar va ser gloriosa. Excitat com un mico, volia muntar allà mateix una foguera. Però en vista que la jutge no estava per la cosa, el tinent, encès, va tornar a casa, va agafar la seva donaCarlota i li va etzibar una colossal remenada sobre la taula, com aquelles que li clavavaJack NicholsonaJessica Langesobre l'obrador de la cuina d'El carter sempre truca dues vegades. Conclusió: la dona recobra l'alegria al veure la fogositat del seu tinent; s'il·lusiona davant del seu fantàstic ardor; però -¡ai!- no sap que ell, en qui està pensant és enBelén Rueda.

¡Ahh! Aquestes són les pitjors banyes: les banyes de la imaginació. En contra seu no hi ha defensa. És la cornamenta més profunda, més perversa, més malvada, més cruel. En aquell bolero d'Agustín LaratitulatPiensa en mí, diu una estrofa:«Piensa en mí, cuando beses». O sigui, pensa en mi fins i tot quan estiguis besant-ne una altra. Demolidor.