Els finolis tornen a la selva

Efectivament, els fabricants dePerdidos en la tribu(Cuatro) no podien desaprofitar la famíliaBerhanyer, aquests finolis pijets que van ser expulsats de la tribu dels suri, i que ara han recol·locat al poblat dels indígenes tanberma. Home, era d'esperar. Donen molt de joc elsBerhanyer. Tan bon punt han arribat a la nova tribu, tot ha estat, aparentment, alegria i bon rotllo. Però no és això el que buscaven els directius del programa, que el que volen és cacau, conflicte, impacte, situacions cafres o espectaculars. I segons sembla ja ho han aconseguit. Ens acaben d'ensenyar -només una miqueta, per anar fent boca- el que la setmana que ve ens mostraran de cap a peus. Resulta que l'exquisidaMarie Berhanyerja ha tingut un primer enfrontament amb una indígena perquè segons sembla la va enxampar ficant la mà a la bragueta del seu maritJuan Carlos Berhanyer. ¡Ahhh! IMarie, molt ofesa, vam sentir que cridava: «¡Fuig! ¡Fuig! ¡Això només ho toco jo!». I va afegir, amb molta honra, obrint els braços de bat a bat:«La té així, així, així...». O sigui,Marie li estava dient a la indígena queJuan Carlos, el seu marit, és blanc, és occidental i és marbellí per més senyes, però que a l'interior de la seva bragueta hi alberga una eina colossal. ¡Ahh! Ha estat molt bonic aquest rapte d'honra conjugal. Però aquí el més bo és el que va fer el cap de la tribu, un element amb un sentit de l'humor molt disfrutable que es diuSamsamou. Al sentir el que havia ditMariesobre la dimensió del penis del seu marit, es va posar dret i va exclamar:«Doncs ara t'ensenyaré el meu, i fliparàs». I just quan s'estava traient el tapanaps, ¡patapam!, van acabar el programa i ens van emplaçar fins a la setmana que ve. ¡Ahh! La següent entrega dePerdidos en la tributindrà una audiència espaterrant. Ja ho veureu.

MAS AMB CUNÍ .- Amigable i afectuosa entrevista la que li ha practicatCuní (8TV) al presidentArtur Mas. Sol·lícit, tendre, sensible, li ha realitzat un treball fantàstic. Permeteu-me ressaltar un moment deliciós, un instant impagable. Va ser gairebé al final de la conversa, quanCuní, amb virtuosa devoció, li va preguntar:«Cada nit, vostè abans de ficar-se al llit, quan repassa tot el que el dia ha donat de si, i potser també el que passarà demà, digui'm, respongui'm, ¿sent la soledat del líder?». ¡Ahhhh! Quina poètica més commovedora: la soledat del president abans d'anar-se'n a dormir.