El xeic feminista

A questa vegada la posturistaSamanta Villar(Conexión Samanta, Cuatro) ha aconseguit un meditable instant televisiu a Qatar. Es va desplaçar a aquest emirat per degustar i palparin situla passió que es viu allà pel Gran Premi de motociclisme. Es va entrevistar amb el xeicNàsser Khalifa al-Attiyai li va preguntar, meravellada, per què patrocina i finançaElena Rosell,l'única dona pilot d'aquest Gran Premi. El xeic qatarià va contestar:«Sempre diem que hem de recolzar la dona, però la dona sempre acaba portant el paraigua, el para-sol, al costat del pilot de la moto. Jo he decidit que en el meu equip sigui la dona la que porti la moto, i l'home el para-sol». ¡Ahhh! Admirable decisió. I sorprenent, venint d'un xeic àrab. El més tremendo va venir després, quanSamantava anar al luxós centre comercial Villaggio de Qatar en companyia d'Ángel Nietoi el seu fillPablo. Allà vam veure que els dos pilots s'aturaven en una botiga de roba femenina i compraven faldilletes, la mínima expressió,«per a les hostesses, que anomenem paraigüeres, que seran a la graella, aguantant el para-sol». I demanaven a les dependentes:«Faldilles curtetes, molt curtetes, faldilletes catxondes, que és el que es porta». Home, el contrast que va aconseguirSamantava ser interessantíssim. El xeic àrab va resultar ser un virtuós feminista, entestat a alliberar la dona del paper de florero que aguanta un para-sol, i els dos grans pilots espanyols, uns masclistes preocupats només per trobar minifaldilles perquè les noies ensenyin les cuixes.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Fèrtil sessió, encara que inquietant, la que va plantejar aquesta setmanaRamon Colomen el seu programaMil·lenium(El 33). Es preguntava si aquells que diuen que han tornat de la mort estaven realment morts. Va ser interessant l'apunt de la doctoraAlba Payás. Va advertir que tots els testimonis coincideixen. Tots diuen el mateix: el túnel, la llum, la pau... O sigui, és científicament significatiu que persones de tot el món, desconegudes entre si, descriguin exactament la mateixa experiència. Home, el tema és esborronador. Al final, potser perquè no acabéssim sumits en una tremenda angoixa,Ramonens va donar una dada pintoresca que no coneixíem. Va dir:«Samaranch va dedicar els últims tres dies de la seva vida a organitzar les seves pròpies exèquies». ¡Ah! Això és ser escrupolós i detallista fins al final, sí senyor.

TORNAR DEL MÉS ENLLÀ.-