Ós fumador, ós ballador

En temps de crisi i retallades, amb una enorme tisora a l'aguait sobrevolant TV-3, és difícil entendre i justificar una estrena comGran nord, una espècie de comèdia de costumisme axarlotat i surrealismecutre. No li nego a la televisió pública de Catalunya la capacitat d'invertir en entreteniment. Però aquí, més que una inversió el que sembla que han fet és una despesa inútil. Quin paper més galdós li ha caigut a sobre al meu molt estimatPep Cruz, que l'han fet debutar fent d'ós, i a sobre d'ós fumador. El mateix podríem dir dels excel·lentsAina Clotet,Mercè Arànega,Nacho FresnedaoManuel Barceló. Al servei d'aquest guió, d'aquesta historieta, no hi ha actor, ni actriu, que pugui redimir la bufonada. Deuen estar fins els ciutadans del Pallars: els han pintat com uns rupestres aborígens d'un territori protohistòric al qual només faltava incrustar-hi un Obèlix i un druida Panoràmix, encara que no descarto que en pròxims capítols acabin apareixent per una banda o altra. També deu estar content el gremi de plantígrads del Pirineu: aquest pobre ós que han tret -crec que ve de Madrid, d'un ensinistrador d'óssos per a astracanades zoològiques televisades-, que surt enmig del bosc ballantI love to loveamb la mossa d'esquadra, ha estat una escena d'un patetisme difícil de superar. Home, si li haguessin donat aquest projecte al meu admiratJoan Lluís Bozzo, és possible que amb el seu enginy i la seva conyeta hauria aconseguit una espècie deMemòria dels Cargolsversió terres de Ponent, o sigui,Memòria dels Caragols, i segurament hauríem disfrutat. Però lamentablementBozzo no està a la nòmina de la productora que firma aquesta bufonada. Posats a trobar-hi, amb bona voluntat, alguna cosa, alguna idea, un element mínimament aprofitable, m'ha semblat suggerent, per heterodox, fins i tot per inconvenient i políticament incorrecte, el personatge del mosso d'esquadra que interpretaRoger Coma. Quan la seva companya, pistola en mà, balla amb l'ós ensinistrat, aRogerli entra un gran desassossec i agafa una escopeta i li clava un tret a l'ós, un dard narcotitzant. I és tanta la seva poca traça que en lloc de tocar la bèstia fa diana en la seva companyaAina.

¡Ahh! Aquest cop del mosso, que a menys de cinc metres de distància és incapaç d'encertar l'ós, m'ha semblat que era un sensacional homenatge a aquell altre ós anomenat Mitrofan que temps enrere va abatre el Monarca.