Islàndia: èxit dels indignats

Està batent els seus propis rècords. Els viatges setmanals deJordi Évole, les seves lluminoses trobades, les seves indagacions sobre la marxa estan aconseguint espectaculars xifres d'audiència (Salvados, La Sexta). Ara mateix ens acaba de presentar un treball titulatBancos, del crédito al descrédito, i ha començat parlant ambFrancisco Álvarez, exvicepresident de la Borsa de París. ¡Ah! L'anàlisi d'aquest expert, precisa, claríssima, meridiana, ens ha aclarit els dubtes que, els ingenus, encara teníem sobre les perversions de l'actual enginyeria bancària. Resumint: el BCE injecta fabulosos crèdits a la banca privada, a l'1% d'interès, i aquesta, en lloc d'utilitzar aquesta ingent massa monetària per facilitar crèdits a les empreses, ho destina a especular amb el deute dels malparats estats de la UE, i s'encarrega de mantenir alts els tipus d'interès, especialment els que han de pagar Grècia i Espanya. Fantàstic, sí senyors. Després d'aquesta trobada,Évolese n'ha anat cap a Islàndia, l'únic país on el moviment ciutadà ha aconseguit canviar les coses. L'hi explicava a Reykjavík la catedràticaElvira Méndez: el moviment, les manifestacions de la ciutadania indignada islandesa han aconseguit la dimissió d'un Govern que havia perdut la legitimitat, la dimissió del director del Banc Central d'Islàndia, la dimissió del director de l'Institut de Supervisió Financera i, finalment, la reforma constitucional perquè aquesta maldat financera no es torni a produir. Parat, meravellat, es va quedarÉvole. Advertia, amb enveja sana:«És un triomf de la ciutadania. Em recorda el 15-M d'Espanya, però en el vostre cas més resolutiu, i amb èxit». Efectivament: la indignació ciutadana, ben exercida, però sonora i contundent, ha funcionat a Islàndia. No l'han pogut parar ni els tripijocs dels que els considerenrastaflautes, ni els que intimiden amb bats de beisbol. ¡Ahhh! L'exemple islandès, explicat perÉvole, ens ha reconfortat.

«¡BONJOUR!» -Així va obrir ahir al migdiaAntonio García Ferrerasel seu programaAl rojo vivo(La Sexta). Exultant, contentíssim, ens saludava en francès, i amb una emoció molt entusiàstica exclamava:«¡L'esquerra ha guanyat a França!»,i un espasme de felicitat el feia moure's amb gràcia. ¡Ahhh! ComprenguemFerreras: des que Zapaterova abandonar, vivia en un desassossec insuportable.