La Mònica i el carinyo 'polac'

Han tingut un detall molt bonic els polacsdePolònia(TV-3) ambMònica Terribas: li han dedicat un complert resum de les moltes i sempre magnífiques recreacions queAgnès Busquets ha fet d'ella al llarg dels anys («I per què? I per què? I per què»), i han rematat amb un rètol que deia: «Gràcies, Mònica». Home, és unsouvenirconseqüent per part deToni Soler i la seva tropa. La senyoraTerribas, com a directora de TV-3, sempre ha defensat, per tots els mitjans, l'existència d'aquest programa. Fins i tot quan algun polític nerviós, i amb escàs sentit de l'humor, ha insinuat que això dePolòniaera perjudicial per a la casta política dominant. Dit això, s'ha d'advertir que l'afectuós detall delspolacsenvers laMònicaha estat tendre però pla. Sense les segones intencions habituals. Sense la irònica mossegada que requeria aquest polièdric i anunciat cessament de la directora de TV-3. Sempre he advertit, i constatat, que en matèries delicades -particularment les que afecten TV-3 i la seva relació amb la Generalitat- moltes vegades la veritat del que passa no ens la trobem en elsTelenotícies, precisament, sinó en la barrinapolaca. És molt probable que molts ciutadans es preguntin per què fan fora, o per què se'n va, la senyoraTerribas. Pregunta també ampliable a per quèRamon Roviraha renunciat finalment a substituir-la en el càrrec, una renúncia per un altre costat bastant simptomàtica. ¿Quina exigència políticoeconòmica es pretén que assumeixi qui pren possessió de la plaça? ¿Quins rerefons empresarials condicionen, o no, el disseny de la nova TV-3? ¡Ahh! Francament, sobre tot això, he trobat a faltar la sempre lúcida mossegadapolaca. És clar que, en aquests procel·losos meandres, el perill és gran. A vegades, en aquests casos, potser té més força la supervivència que la mordacitat.

ÀNGEL COLOM DEBUTA A T-5 -.El políticÀngel Colom i Colomha ressuscitat en el telehipòdrom estatal i ha debutat aEl gran debate deJordi González(T-5). El seu to reposat ha sorprès en un indret de cacau vociferant. Però sota la suavitat, ha col·locat cops interessants. Ha parlat sense embuts d'una Catalunya independent enfront d'«una Espanya que ens maltracta». I aRajoyli ha llançat un dard:«¿Per què existeix el Ministeri de Cultura si totes les autonomies tenen transferida aquesta competència?». És a dir, que la retallada ben entesa comença per l'Estat central.