Una fórmula vella i esgotada

Igual que a McDonald's i a Burger King col·loquen sempre una foto emmarcada distingint algun dels seus treballadors amb el rètolEl treballador del mes, Tele 5 també hauria de distingir com a treballador de l'anyJorge Javier Vázquezi posar una foto seva al costat de la mosca de la cadena permanentment inserida. Perquè la dedicació d'aquest noi és bàrbara. En els últims temps l'hem vist presentar, gairebé simultàniament,Supervivientes, Acorralados, Sálvame diario, Sálvame Deluxe, Campanadas de Fin de Año... ¡Ah! Aquest abnegat treballador demostra una gran aplicació. El seu mimetisme amb la carn picada típica d'aquesta hamburgueseria és admirable. Ara mateix li ha caigut a les mans un altre encàrrec que va estrenar la matinada passada. Es diuHay una cosa que te quiero decir. Consisteix a captar criatures torturades que volen, que necessiten, que anhelen retrobar-se amb algú

-un parent, un amic, un vell amor...-, i el morbo radica a veure què fa la persona requerida, la criatura que rep la petició de retrobament. Els casos se seleccionen amb pinces. Alternen el riure i el drama descarnat. O sigui, primer ens diverteixen i després ens espanten. Per exemple, va ser còmic el cas d'una madura dama que volia tornar-se a retrobar amb un pollastre que va tenir de nòvio fa 40 anys. Volia revifar les brases d'aquella passió encabritant. I és clar, aquell xaval

-avui gairebé un avi- es va presentar amb la seva dona, i la conya va ser extraordinària. I després de riure una estona, ¡patapam!, l'esfereïdor cas de dos germans -dos zíngars, segonsVázquez-, un dels quals va relatar amb una prosa que feia esgarrifar:«Jo em vaig escapar. Vaig rebre pallisses. Vaig veure avortar la meva mare dels cops que li donava el meu pare. M'obligaven a demanar diners perquè després s'emborratxés el gitano»,i el programa anava deixant, gairebé amb delectació, que aquella misèria anés impregnant l'aire.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Tot això -forma, estètica, escenografia i format inclosos- ja ho va fer fa exactament 10 anysIsabel Gemioa A-3 TV sota el nom d'Hay una carta para ti. Ella ho feia més suau. Ara a

T-5 incrusten uns casos de morbo canalla imitant aquells cafres plantejaments que de tant en tant construïen aEl diario de Patricia Gaztañaga,que afortunadament va ser retirat ja fa quatre anys. O sigui, que al virtuós treballador li toca defensar ara una idea antiga i vella. Jo diria que tan esgotadora com esgotada.