'Cañas y barro'

El pintoresc reportatge de la revistaTelva -també gravat en versió audiovisual- sobre l'expresident de la Generalitat valencianaFrancisco Campsha estat convenientment repuntat perMamen Mendizábal(La Sexta noticias). Encara dins de la serietat que caracteritza aquesta excel·lent periodista, es notava que per dins la recorria una conya molt superlativa. Home, veient el posturisme de Camps pujant en una barca per l'Albufera, en plaAlfredo MayoaCañas y barro, és comprensible la burla interior deMamen, que va exclamar, meravellada:«¡Francisco Camps reapareix flotant sobre les aigües, perxanta l'Albufera!». ¡Ahh! Deixo per als analistes polítics les impagables declaracions deCamps, una espècie de monòleg interior, entrepatafísici surrealista, ple de perles muscleres com ara:«Estic més preparat que mai per ser president de la Generalitat o del Govern».O sigui,manda güevos,que diriaTrillo.Però és evident que el cop que ha aconseguit amb el vídeo del seu posturisme albuferenc sobre la barca, iperxant, té un mèrit televisiu indiscutible. Aquest exercici ens ha semblat una recreació, una evocació -una micacutre, això sí-, d'aquella sensacional sèrie televisiva que va dirigirRafael Romero Marchent aTVE (1978) sobre l'obra deVicente Blasco IbáñezCañas y barro. No els sabria dir siCampsestà reinterpretant el groller i aspre Tío Paloma, o el ric, greixós i desgraciat Cañamel, però és notable l'enginy que ha tingutTelvaamb aquestaperformance, tan albuferenca i arrossaire. Potser els ha faltat només un plus: col·locar a la barca, al costat deCamps, la tremenda Neleta, aquella avariciosa criatura que va interpretar a la telesèrie la suggestivaVictoria Vera. ¡Ah!Cañas y barro, sí; encara queVestits i fangtambé seria un títol molt convenient.

A l'acabar el seu repàs a un reportatge tan curiós,Mamen Mendizábal ens va oferir una ronda d'opinions de polítics. Destaquem les­ sarcàstiques paraules deMònica Oltra, diputada de la Coalició Compromís a les Corts valencianes:«Després de veure el que hem vist, algú dirà, col·loquialment, que aquest senyor fa temps que ens va deixar». O sigui, fa temps que el senyorCampsja no és en aquest món, sinó en un altre. Exactament. I això és, precisament, el que potser l'angoixa. Vol tornar a cavalcar costi el que costi, i fins i tot li envia un avís aRajoy, amenaçant-lo de prendre-li el lloc.