Respecte, dolor i nàusea

Hi ha entrevistes que ens provoquen dolor. D'altres que ens indueixen a la nàusea. Algunes, poques, ens mouen al respecte. Però molt rarament trobem a la tele una entrevista que ens remogui per dins i que ens deixi un pòsit combinat de respecte, dolor i nàusea. Aquesta setmana s'ha produït una d'aquestes rareses. Va tenir lloc aEl intermedio(La Sexta), quan ens van passar l'entrevista queGonzo li havia fet aPilar Manjón,presidenta de l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme. Aquesta dona, a qui els assassins li van matar el seu fill Daniel,de 20 anys, pateix una injustícia afegida a la seva tragèdia personal: la intolerància, els insults, fins i tot el menyspreu, d'aquesta zona cavernícola de l'Espanya invertebrada -Brunete mediàtica inclosa- situada a la dreta més extrema.«¿Què és el que més t'ha dolgut de tot el que t'han dit des dels atemptats de l'11-M del 2004?»,li va preguntarGonzoen un moment donat. IPilarli va respondre:«Allò que ens van cridar uns quants el dia que sortia del Congrés, amb altres mares, aquell dia que ens vam penjar la fotografia dels fills morts al pit. Cridaven: 'Fica't els teus morts pel cul'».I va afegirPilar Manjón,amb infinita tristesa:«Que ens deixin en pau. Que facin d'una vegada la sentència que els agradi. Volen demostrar que va ser ETA, doncs que deixin clar que ha sigut ETA. Que trobin a Villaverde el titadyne amb cordó detonant, i que a les víctimes de l'11-M, per favor, ens deixin viure en pau».Asseguts a casa, mirant l'entrevista, escoltantPilar Manjón,ens va envair aquella barreja de la qual al principi els he parlat. Enorme respecte per aquesta mare, per aquestes persones que són víctimes i res més. Dolor per les vides arrabassades. I una gran nàusea davant les veus canalles i vils que cridaven i segueixen cridant des de la injustícia més increïble i miserable.

DELICADESES D''EL GATO' .-Aquella mateixa nit, aEl gato al agua(Intereconomía TV), vam sentir que diversos contertulis van llançar contraPilar Manjónun seguit desouvenirs i delicadeses. Enfadats, irats, cabrejats perquè el dia anteriorPilar Manjónhavia comès el gravíssim pecat de participar en la manifestació contra la reforma laboral, vam sentir com s'hi referien en termes del tipus«traspua sectarisme»o«té un odi irracional».Home, després d'escoltar-los, podríem coincidir en això delsectarismei l'odi. Però no en direcció aPilar, sinó al revés. O sigui, cap a ells.