tu i jo som tres

«¡Pocavergonyes!, ¡'golfos'!»

El bitllet de Ferran Monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Acabats els treballs de pic i pala sobre el cadàver d'Encarna Sán­chez i la seva relació ambLa Pantoja, ara tocava el capítol 2 deMi gitana(T-5), és a dir, furgar sobre les bàrbares escalfamentes i els apare­llaments entre la tonadillera iJulián Muñoz. I per dotar el xou de molt impacte i molt morbo, van convidarMayte Zaldívarallà mateix, al plató, perquè anés revivint la seva colossal cornamenta. ¡Ahh! Tornem-nos a treure el barret davant la perfecció de l'engrut: ningú, absolutament ningú, supera Tele 5

en la construcció de pestilències. Són uns verdaders mestres. Deia el presentadorSanti Acosta, per anar tensant l'ambient:«¡Diu el refrany que la cornuda sempre és l'última a assabentar-se'n!». Efectivament. I allà tenien la senyoraZaldívar, per fer-li la caritat que se n'assabentés. El més surrealista d'aquesta sessió és que a la cornuda -sigui dit amb tots els respectes- li van anar col·locant imatges de la telesèrie, els moments més tòrrids de l'actor que interpretavaJulián Muñoz, apalancat sobre l'actriu que corporitzavaIsabel Pantoja, seqüències de bàrbara passió, boca contra boca, morro contra morro, també estirats al llit, en una ferocitat amatòria encabritant i tremenda. I davant d'aquella explosió de sexe de la telesèrie,Mayteanava cridant a la pantalla, furiosa:«¡Pocavergonyes!, ¡golfos! ¡Això és vici! ¡Vici i morbo! Fill de la teva santíssima mare, ¡i tu em deies que era mentida! ¡Golfos, golfos tots dos!»O sigui, que el que en realitat feia aquesta senyora era parlar amb la tele. ¡Ahhh! En un curiosíssim atac de dislèxia entre la realitat i la ficció, increpava l'actor i l'actriu de la telesèrie, assimilant-los, confonent-los, amb els seus botxins de veritat,Julián iIsabel. Hem assistit, doncs, a un tremendo exercici de torbació i desconcert sobre la marxa, una abducció cerebral i sensorial provocada pel mateix xou, que els psicòlegs i metges coneixen com a síndrome de Charles Bonnet, naturalista suís que el 1740 va ser el primer a estudiar aquesta mena d'al·lucinacions.Els experts en aquesta matèria adverteixen que els grans estadis de l'al·lucinació, els traumes derivats de la incapacitat de saber discriminar la realitat de la ficció, vénen sempre impulsats per matèries estupefaents potents. El que encara no han estudiat els experts és que quan Tele 5 es posa a emetre el seu engrut aconsegueix un nivell al·lucinogen molt superior.