Cirurgià plàstic a l'Àfrica

Aquesta setmana ens hem reconciliat a casa amb el doctorIván Mañero. Participa en el programaCuerpo médico(La Sexta) i fins ara ens l'havien ensenyat pilotant el seu iot, derrapant per l'asfalt amb els seus fabulosos vehicles i fent colossals i caríssimesperformancesen cossos de senyores, senyors i transsexuals diversos. O sigui, ens van projectar d'ell una imatge que més que imatge semblava una oda al luxe i a l'ostentació. El programa, a més, intentant imitar el granPlutarcdeVides paral·leles, però en pla pervers, ens va fer un paral·lelisme entre el doctorMañeroi un altre metge d'un petit poble sevillà, DonÁngel, que visitava els seus modestíssims malalts amb una humil bicicleta; i és clar, el contrast entre l'un i l'altre era matador. Diumenge passat, en la tercera entrega deCuerpo médico, vam veure en canvi una dimensió professional i humana del doctorMañeroben diferent dels capítols anteriors. Submergit a Guinea Bissau, on patrocina i manté una fundació mèdica, vam assistir al tractament i curació deMariama, una nena que tenia greus cremades al cos. La lliçó televisiva que hem tret d'aquestes tres entregues deCuerpo médicoés que, una vegada realitzada la gravació sobre qualsevol professional, els treballs de muntatge i selecció d'imatges poden arribar a ser una atroç perversió distorsionadora.

PINTANT EL BISÓ .-Terrorífic, i a la vegada lluminós, viatge deJordi Évole(Salvados, La Sexta) al voltant dels nyaps urbanístics que s'han perpetrat utilitzantla cultura com a excusa i estratègia. El Centre de les Arts d'Alcorcón, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la Ciutat de la Cultura de Galícia han estat colossals aberracions visitades perÉvole. Pressupostos econòmics de 300 milions d'euros que han acabat costant-ne 1.300, monumentals malbarataments que no serveixen per a res, dissenys espectaculars que s'esquerden i que quan plou tenen goteres, biblioteques buides de llibres, ciclopis edificis sense gent. Deia el sarcàstic i lúcid escriptor, músic i director de cineAnton Reixa:«És com el pensament supersticiós dels artistes rupestres. Creien que pintant el bisó en una cova caçaven el bisó. Aquí s'han cregut que pintant i construint ciutats de cultura, tenien cultura. I el que tenen són totxos». Exacte amicReixa. I a més totxos a preu de lingots d'or.