Els Surfing Sirles passen la nit de Reis al Sidecar

Els Surfing Sirles són com aquests cotxes que competeixen en les 500 Milles d'Indianapolis, que reben cops a mansalva, que també en reparteixen i que, miraculosament, arriben vius a la meta. El quartet barceloní fa cinc anys que desafia la llei de la gravetat i el seu propi caos intern i l'última prova del seu seriós gamberrisme ésRomaní, semen i sang, el seu segon disc. Avui el desballesten a la sala Sidecar (22.00 hores).

El símil automobilístic és poc afortunat. «Ningú en aquest grup té carnet de conduir. I això diu molt de com som», apunta el teclista Guillem Caballero. «Hem anat a molts concerts en tren i una altra imatge típica nostra és pujar amb els platerets a l'autocar Sagalés», diu el bateria Xavier García. «Ja hem enganyat tots els amics amb cotxe perquè ens portessin a tocar», afegeix el cantant Martí Sales.

La d'Els Sirles és una història de carències. «No hem tingut monitors a l'escenari fins fa tres anys», assegura el Martí. «No hem tingut camerino fins fa dos», afegeix el Guillem. «I no hem sortit d'un concert amb 20 euros de benefici per persona fins fa un any i mig», completa el Xavier. Això sí, s'han guanyat un gloriós pedigríundergroundtocant en antres d'extraradi i ateneus autogestionats. I els seus concerts, que sovint acaben amb el tors nu, tenen una merescuda fama de salvatges i explosius.

Tot i el que podria semblar, en Els Surfing Sirles no hi ha líders ni rols definits. Martí Sales és escriptor, però componen les lletres entre els quatre. Fa cinc anys que estan junts, sí, però quan els preguntes pels seus oficis el Martí respon «escriptor i traductor», el Guillem diu «cambrer», el Xavier escull «pintor i escultor» i el guitarrista Oriol Caballero es declara «conserge-artista».

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

OLOR DE CERVESA VESSADA / La seva música fa olor de cervesa vessada a terra i enganxada a les soles. Aquest és el missatge subliminal que emeten els seus salvatges aquelarres de rhythm & punk. «La gent sap que després de tocar sortirem a prendre'ns un cubata amb la penya», intueix el Xavier. I sempre acaben sent més d'un perquè per a Els Surfing Sirles, un concert és una excursió de jornada completa en què pot passar de tot. «No recordo ni un concert de l'última gira. Però recordo perfectament els dinars i on acabem cada nit», diu el bateria.

Els Surfing Sirles és aquest espai sense regles on comparteixen impulsos creatius i set de vida. I la seva obra gravada ja esquerda l'educat pop català.Romaní, semen i sangés una greixosa poció de sexe, apocalipsi i rebel·lió. Sobre sexe i rebel·lió no cal preguntar. Però sí, pel to fatalista d'algunes lletres. «Són fruit de sentir tanta gent dir que el món se'n va a la merda», coincideixen el Martí i el Xavier. «I jo no tinc la més mínima confiança en l'espècie humana», conclou l'Oriol.