CRÒNICA

Rumbes d'ahir i d'avui

Una apassionada i fluida marató de grups va reivindicar el gènere a Apolo

Rogeli Herrero, de Los Manolos (centre), diumenge a Apolo.

Rogeli Herrero, de Los Manolos (centre), diumenge a Apolo. / JONATHAN GREVSEN

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

L'escena de la rumba catalana, a vegades esquitxada per discussions retòriques i rivalitats remotes, sap organitzar-se quan toca. Diumenge, a Apolo, va exhibir fraternitat i funcionalitat en una marató de sis hores que va abraçar diverses generacions i branques familiars, amb una quarantena d'artistes implicats. Un èxit de la Forcat (Foment de la Rumba Catalana) en la seva tercera edició de la Diada de la Rumba, saldat amb un gran ple: a les hores punta, entre les nou i les deu de la nit, la sala va tancar i va penjar el cartell d'aforament complet.

Notícies relacionades

Hi va haver una menció especial a Los Amaya, que van rebre el premi d'honor de la Diada en mans de Rogeli Herrero i Xavi Calero, de Los Manolos. El grup maquina el seu retorn amb un disc, però a Apolo no vam veure cap dels titulars, sinó el fill d'un d'ells, Chiqui, descendent de José Amaya, que va recollir el premi i va interpretar un dels èxits del duo,Caramelos.Herrero no va escatimar elogis i va qualificar Los Amaya de «pioners» per «posar el funk i el pop a la rumba». Los Manolos, reduïts a la parella de cantants i guitarristes, van servir al seu torn un altre homenatge, aquest a Peret, amb una presa d'El muerto vivo aprovada per unanimitat a la pista d'Apolo.

'MANOLOS' I 'GARROTINES' / Hi va haver més racions de Los Manolos fora del grup que dins, ja que Rumba Tarumba va actuar amb tres membres de la saga: Toni Pelegrín, José Luis Muñoz i Ramon Grau. La rumba mestissa de nova planta va tenir exponents apassionats com Achilifunk i Gertrudis (fogosaSamarreta d'imperi). I les generacions més venerables les van representar els autodenominats Vells Rumbers, ex-Patriarcas de la Rumba, que van reivindicar elgarrotínde Lleida amb consignes molt debatibles: el Tío Rafael va proclamar que aquest gènere «és el pare de la rumba». Si Peret el sentís... De Gato Pérez, un altre mite del ram, se'n va recordar Blanca Torres Muñoz, grup batejat com una de les seves peces. La festa es va estirar més i més amb Lady Gipsy, Empalmaos, Nisio, Ai Ai Ai... El futur de la rumba no perilla.