Òpera al taxi

Ramon Gener(Òpera en texans, El 33) continua delectant-nos amb els seus sensacionals cops musicals sobre la marxa. Aquesta setmana va agafar un taxi a Barcelona, i durant el trajecte que va de l'Estació de França al carrer del Progrés, de Gràcia, va deixar el taxista -i tots nosaltres- meravellats. Tan bon punt va entrar al vehicle va treure un cedé i va demanar que el posés a la ràdio del taxi. I mentre anava sonant l'obertura d'El cavaller de la rosa,deRichard Strauss, elRamonli deia al taxista:«Com pot advertir, la cosa comença fort. És un crescendo. És el moment en què la Mariscala i el jove Octavi estan fent l'amor». I el taxista,Antonio Jiménez, que ja començava a estar totalment subjugat, exclamava:«O sigui, ¡que estan fotent un clau!», i elRamonassentia amb una alegria bàrbara: «Exacte, ¡fotent un clau! Això és exactament el que estan fent», i era tanta l'excitació que regnava en aquell humil taxi, que jo no sé com van poder arribar al carrer del Progrés sense que passés algun incident. ¡Ah! Aquest taxista no oblidarà mai aquest client fantàstic, ni l'apassionant trajecte realitzat. Pocs taxistes al món poden vanagloriar-se d'haver rebut, sobre la marxa, la millor lliçó operística durant un trajecte urbà. Sobretot tractant-se d'un llibret tan alegre i simpàtic com aquest: és l'única òpera que existeix que comença i s'acaba en un llit.

ALTRES ALEGRIES: CHELO I BÁRBARA -. Seguim amb la música, encara que ara tractarem el cas d'una òpera bufa vorejant l'astracanada. Va passar l'altre dia alDeluxe (T-5). TenienChelo García Cortés asseguda al polígraf. L'estaven avassallant. Com que fa 15 dies que l'acusen de talp, d'espia i de traïdora, van voler rematar amb un gran espectacle a base de sotmetre-la al risible detector de mentides portàtil. La pregunta clau de la nit, llargament retardada amb suspens per anar-nos escalfant, va ser:«¿Has mantingut relacions sexuals amb Bárbara Rey?». I mentreCheloho negava,Jorge Javierva dir a la poligrafista:«Doncs vegem, Conchita, ¿què diu el polígraf?». I la virtuosaConchitava sentenciar:«¡Diu que menteix!». ¡Ahh! Va esclatar llavors al plató una alegria tan sonora com malvada. Home, per aChelova ser un mal trago, però podem considerar-lo el canalla peatge a canvi de la soldada que li donen. Aquí el més bàrbar és el que devia sentirBárbaraReyveient la tele des de casa.