Peris-Poirot, detectiu d'hotel

Està resultant un notable èxit la sèrieGran Hotel (A-3 TV). I la incorporació dePep Anton Muñoz encarnant el detectiuAyalaens està deparant moments molt disfrutables. Caracteritzat al més pur estilHercule Poirot, resol sempre els misteris amb una sorprenent celeritat. La seva perspicàcia, i el seu olfacte, són fantàstics. Per exemple, se sent un tret, i mentre tots els de l'hotel creuen que és un caçador furtiu que està disparant a algun conill, apareixMuñoz/Aya­lai adverteix:«Ho dubto. Això ha sonat a tret d'arma curta, pistola o revòlver per ser exacte»i, efectivament, és el director de l'hotel que ha assassinat d'un tret el recepcionistaPascual. I és clar, deixa a tothom esbalaït. Té a més la virtut aquest detectiu d'aparèixer sempre quan menys se l'espera, en els moments més insospitats, i deixa el personal completament meravellat. Vestit sempre amb l'extrema pulcritud que caracteritzavaPoirot, com en aquella definició que va fer d'ell el seu inseparable amic elCapità Arthur Hastings («Una partícula de pols en el seu gavany li hauria causat més dolor que una ferida de bala»), el nostre admiratPep Anton Muñozbroda aquest personatge. A vegades ens fa somriure a casa perquè aquí a Catalunya és inevitable associar-lo al seu potentíssim i inoblidable personatge dePerisaEl cor de la ciutat. Això no és un llast. És només un honrós pintoresquisme que aquest excel·lent actor, a Catalunya, portarà sempre associat.

EL DIA MÉS TRIST DE MACIÀ .-La potència de la televisió, com a instrument de colonització cerebral, és molt superior a la del cine o el teatre. El cas dePep Anton Muñoz, al qual sempre associarem alPeris, es dóna també en molts excel·lents actors que han participat en aquest valuós treball deManuel HuergaiToni Solertitulat14 d'abril, Macià contra Companys(TV-3). Els veiem i ens recordem dels seus potents registres aPolònia,Crackòvia,La Rierai fins i totPlats bruts.D'aquesta excepcional pel·lícula, recreació històrica ficcionada amb gran mestria, s'ha d'elevar a categoria l'última escena deMacià, després de claudicar de la seva República Catalana en favor de la República Espanyola. Abatut, li diu a la seva dona:«Avui és el dia més trist de la meva vida. Ho he fet per ells, per estalviar-los una guerra».Efectivament, a diferència dels bascos, els catalans sempre hem volgut ajudar a arreglar Espanya. I així ens va.