Obscena ostentació

Malgrat que el títol és bastant significatiu (Vidas de lujo),no acaba, no obstant, de condensar, de resumir, la feridora obscenitat que la cadena Cuatro ens ha transmès amb aquest producte. Resulta que han contractat una de les gandules més notables que ha donat Espanya, una criatura que no ha fet mai res en la seva vida, o sigui, Carmen Martínez Bordiú.A aquesta professional deldolce far nientel'han submergit a Las Vegas envoltant-la del luxe més ostentós i a la vegada més patètic. Unasuiteal Caesars Palace de 800 metres quadrats, ascensor privat, banys de marbre italià i aixetes d'or, diversos jacuzzis escampats per allà, piscines i saunes per a ella soleta, ampolla de Dom Perignon de 75.000 dòlars --sèrie exclusiva de 15 litres cada una-- i una selecció de gossets en forma humana que, enganxats a la seva faldilla de lleoparda, l'anaven llepant per donar-li gust. Deia, per exemple, de sobte«Ai, mai he engegat un Ferrari. ¡Vull sentir el soroll del motor! És un somni que encara no he complert». Doncs res, no es preocupi la senyora, que ara li posem una fila de Ferraris a la seva disposició, de diversos colors, perquè triï i vibri. I ella circulava entre l'automobilística de luxe com qui circula pel Carrefour, i escollia:«¡Ai! Jo m'emportaria el negre; el vermell no, que és molt cridaner; ni el groc, el groc no m'agrada».I així tota l'estona, submergida en aquesta colossalhorteradaque és Las Vegas, el paradís de l'artifici i l'attrezzo.Home, encara que la criatura desentonava poc en aquell clima de luxe hortera i desmesurat, l'impacte que des de casa hem rebut ha estat d'una feridora obscenitat. Que aquesta senyora hagi vingut a aquest món exclusivament per estiuejar-hi és una cosa que només a ella li incumbeix. Però que la contracti un mitjà de comunicació i ens refregui la seva ostentosa ganduleria pels morros, és francament carregós. En un país amb cinc milions de famílies trencades i desvalgudes, aquest fanfarró espectacle de luxe desmesurat provoca un cabreig pujat. Almenys que no l'exhibeixin.

Davant d'aquesta mena d'exercicis pretensiosos i repel·lentment entapissats de diamants i platí, s'ha de recórrer als clàssics del Segle d'Or, o sigui, a la corrosió d'aquells versos deQuevedoparlant de l'obscena desmesura del luxe:«Piojos cría el cabello más dorado / legañas hace el ojo más vistoso. / Y en la nariz del rostro más fastuoso / el asqueroso moco está enredado».